Una política per la independència?

La política és imprescindible per a la independència? La independència arribarà segurament per una mena d'insurrecció pacífica multiforme que ja ha començat a treure el nas (grans manifestacions, consultes, proclames de desafecció en cadena, etc.). Però hem de saber que el nostre futur es juga en el terreny dels projectes, instruments i actuacions de tipus polític: definint els grans eixos de l'estat que necessitem; treballant per construir organitzacions en diferents àmbits i nivells; desenvolupant intervencions (mobilitzacions, eleccions etc.) que demanen acords complexos, etc.

L'independentisme actual no té gaire assumit que calgui una intervenció política persistent i estructurada. S'acontenta amb campanyes efímeres de sensibilització, amb activitats aïllades com manifestos i ILP. Hi ha qui pensa que la solució de tot és una sola candidatura independentista unitària que hauria de permetre arribar a l'objectiu de manera lineal. I encara, un sector opina que mentre l'independentisme polític no hagi crescut més, s'ha de continuar donant suport a partits que no són independentistes (com CiU, ICV, etc.).

És de cara a un Estat independent que l'independentisme ha d'enfocar de dret la seva acció. En primer lloc, cal abandonar tot rastre d'autonomisme. Només donar suport als partits independentistes i que treballen per aquest objectiu. Prou de fer cas d'organitzacions que ens fan continuar units a Espanya, ni d'objectius enganyosos com el pacte fiscal que ens fan recaure en dinàmiques inútils i frustrants del passat i sense sortida.

Prou de predicar la candidatura única quan es pot assolir un suport electoral més ampli si diferents forces polítiques ben definides omplen l'espectre social. La unió s'ha de construir en el terreny de la mobilització conjunta en una assemblea catalana unitària de tot l'independentisme que ja s'està construint, continuant la tasca de les consultes.

En la crisi que vivim, necessitem la independència per fer les coses d'una altra manera, per tal de poder organitzar la nostra vida col·lectiva afavorint els interessos de la població, tot rebutjant les pràctiques tramposes, escanyapobres i poc participatives del sistema polític que patim. No hi haurà independència sense una política decidida que comprometi tota la societat amb l'esperit de renovació que acompanya el procés de construcció del nou estat independent.

Així aconseguirem un futur millor amb la independència, no sols perquè no serem espoliats col·lectivament i podrem gaudir del fruit del nostre treball, sinó perquè estarem construint una nova manera de viure col·lectivament, segons la nostra llarga experiència associativa. Quan des de l'àmbit de la unitat popular (amb la CUP al capdavant) defensem la necessitat d'aquest enfocament en la conquesta de la independència, ho fem perquè constatem que la força de l'independentisme es troba en el seu arrelament social, amb l'esperança que representa per a centenars de milers de persones aquest objectiu: és la gran oportunitat per a una nova forma de viure en el nostre dia a dia econòmic, educatiu, de lleure, de participació política, etc.

La independència no s'aconseguirà apel·lant només a unes elits de suposats entesos. És el conjunt de la població que s'hi ha de comprometre. Necessitarem totes les forces per a les diferents formes de ruptura democràtica que s'aniran desplegant. Serà, doncs, ja amb l'organització d'avui, com estarem posant les bases polítiques principals del nou estat.