L'autoritat moral de Guardiola
Dissabte passat, l'entrenador del FC Barcelona, Josep Guardiola, va fer no només –com s'ha dit urbi et orbe– una defensa de Joan Laporta i la seva junta directiva sinó, sobretot –i això ja no s'ha dit tant o no s'ha dit gens–, una demostració de sentit de la justícia i d'autoritat moral dins del barcelonisme. Com ja deu saber el lector, aquestes declaracions de Guardiola es referien a l'aval de 24 milions d'euros que el jutge del jutjat de primera instància de Barcelona, Antonio Nuño de la Rosa, obligava a dipositar a Laporta i a set exdirectius més de la seva junta ¡pels vuit dies en què van exercir fins al tancament oficial de la temporada 2003 i per les pèrdues econòmiques ocasionades per Joan Gaspart al llarg d'aquella mateixa temporada! El detonant judicial de tot el procés l'encarna el soci Vicenç Pla, que va presentar una demanda focalitzada sobre vuit membres d'aquella antiga junta directiva, tot eximint-ne, entre d'altres, l'actual president, Sandro Rosell.
Aquests últims dies, arran de les argumentacions de Guardiola en contra d'un possible embargament de béns a les famílies dels vuits directius de la junta directiva anterior, molts analistes i una part de la massa social barcelonista han intentat repel·lir o desacreditar les paraules de l'entrenador del FC Barcelona tot acusant-lo d' immiscir-se “en un terreny que no li pertocava”. Així, conservadors i progres quintaessencialistes, postpostmoderns que han confós la seva violència verbal amb un senyal de rigor i prestigi, han apel·lat a l'estranya teologia del “sentit comú” per dir que Guardiola ha de limitar-se a “entrenar”, “a callar” i a no opinar de “temes extraesportius”. És una opinió de fons autoritari, reflex d'una concepció molt pobra del que ha de ser una persona. Per què hauria de callar Guardiola? Per què ha de callar un ciutadà, sigui quina sigui la seva posició professional o política, davant d'un procés que considera injust i que es propaga envoltat de silencis còmplices? Tot plegat també es podria mirar des d'un altre angle: la raonada i valenta actitud de Guardiola fa pensar en tots aquells prohoms que han callat davant d'un procés tan tèrbol com aquest.
Les paraules de Guardiola, a part de justes, subratllen una nova oportunitat perduda per Rosell a l'hora de refermar un perfil presidencial unificador i allunyat de l'afany de revenja.
