Culpables

Els treballadors no tenim la culpa de la mala gestió i és injust que ens ho vulguin fer pagar a nosaltres. Aquesta és una de les coses més assenyades que he llegit des que va començar la crisi. Llàstima que sigui en el context d'una informació on s'amenaça amb una possible vaga a l'hospital Josep Trueta de Girona per protestar contra les ja més que famoses retallades. I llàstima que coincideixi en el temps amb les imatges impactants de treballadors de la sanitat catalana interrompent una reunió a Barcelona entre els representants de l'ICS i dels treballadors on estaven concretant més retallades. I llàstima que, per rematar-ho, coincideixi amb la manifestació de joves metges interns residents per denunciar que les retallades posen en perill el seu aprenentatge. I llàstima que entre tot plegat s'escoltessin declaracions tan irresponsables com que aquestes retallades implicaran que no s'operin persones afectades de malalties tan greus com el càncer. Així que, tot plegat, una llàstima. Primer, pel fet d'haver permès arribar a una situació tan greu que obligui a prendre decisions tan dràstiques. I després, pel fet de no tenir prou cura per no afegir més llenya al foc i no provocar, amb afirmacions catastrofistes, més angoixa entre els ciutadans fent-los dubtar de si rebran els tractaments adequats. Amb la salut, no s'hi pot jugar. Ni els uns ni els altres. Tot i que té raó el representant de la junta de personal del Trueta quan diu que els treballadors no tenen culpa de la mala gestió. De fet, fa temps que ja s'haurien d'haver exigit responsabilitats als culpables que les coses hagin arribat tan lluny, als culpables d'haver permès males praxis, als culpables d'haver permès malbarataments, als culpables de mirar cap a un altre costat per no veure que les coses no es feien com tocava, als culpables d'haver estirat més el braç que la màniga, als culpables de no detectar que es cobren complements per feines no realitzades, als culpables de permetre que es paguin serveis a preus astronòmics... En definitiva, als culpables d'haver-nos fet creure que érem i podíem viure com un país ric per descobrir, de la nit al dia, que no hi ha ni un euro a la caixa. Ens han enganyat i segurament també ens hem deixat enganyar. Però és com si aquí no hagués passat res. Com si ningú no en tingués la culpa. Quan de culpables, n'hi ha uns quants.