L'APUNT
Ni cinc al calaix
“Tot són plors, peticions de crèdit i penes i treballs per pagar nòmines i proveïdors”
Aquesta crisi econòmica que sembla no tenir fi ni compte colpeja ara de ple els ajuntaments. L'administració més propera als ciutadans passa per moments molt complicats, sobretot aquells consistoris en què es va estirar més el braç que la màniga. És a dir, allà on vam comptar que els ingressos per llicències d'obres i plusvàlues diverses serien sempre tan elevats com ho eren durant els anys de la bombolla immobiliària. Però ara que ja ve just que ingressin algun euro amb llicències d'obres menors, mentre han de fer front a les despeses generades per alguns equipaments de nou-ric estrenats, ara tot són plors, peticions de crèdit i penes i treballs per pagar nòmines i, sobretot, les factures a proveïdors. Aquests, en el fons, són els grans perjudicats per la crisi en els ajuntaments. Això els que han pogut continuar subministrant serveis o productes, encara que sigui cobrant a un any vista.
