Els valors dels catalans
“Quan es pregunta pels valors, n'hi ha uns quants d'imprescindibles que no cita mai ningú”
En el diari d'ahir vàreu poder llegir un magnífic reportatge sobre aquells valors que, segons personalitats diverses i experts consultats, hauria de tenir la ciutadania d'aquest país. S'hi parlava d'un gran nombre de conceptes: la solidaritat, l'esforç, l'autoestima, la responsabilitat i un llarg etcètera. D'aquestes interessants aportacions, si el govern finalment impulsa el pla de valors que va anunciar fa uns dies, més que intentar aplicar-los tots arribarà un moment que caldrà que en triï un grapadet ben escollit per tal d'intentar inculcar-los amb determinació als desorientats habitants de la catalana terra.
El govern hi tindrà feina, i m'atreviria a dir que serà debades. Potser seré acusat de liberal, però sóc de l'opinió que els valors d'un país, i dels seus pobladors, es construeixen per sedimentació espontània. Els principis que s'inculquen no són valors, són doctrina.
És per això que, de totes les valuoses opinions sorgides arran de la indagació d'urgència encarregada per aquest diari, m'aventuraria a extreure una conclusió no tant a partir dels conceptes expressats, sinó dels que no ha dit ningú. Mai no els diu ningú. Resulta significatiu que en aquest país, quan la gent és interrogada sobre valors, pocs facin menció de la ironia, de l'escepticisme o de la paciència, per citar només tres exemples. Segurament no són pas tan profunds com la solidaritat, l'esforç o l'autoestima. Però no em negareu pas que resulten imprescindibles per sobreviure amb una certa pau d'esperit en aquesta vall de llàgrimes que ha estat, és i serà sempre el lloc on habita la humanitat. I més si és la soferta part de la humanitat que habita Catalunya.
