Funcionaris

Per abaixar una mica el seu formidable deute, Grècia ha enviat 30.000 funcionaris a casa. No els ha acomiadat, sinó que seguiran cobrant el 60% del salari. Ara bé, si en un any no els troben altra feina aniran a la jubilació o al carrer, sense miraments.

Alguns han saludat aquesta decisió amb una especial alegria. “Ha caigut –afirmen tot cofois– el mite del funcionari intocable.” Això creuen. El mite (si se'l pot anomenar així) ja va caure fa molt de temps als Estats Units i, més a prop de nosaltres, a Irlanda, després de la intervenció.

No entenc la joia amb què alguns reben les desgràcies que recauen en els funcionaris. Envegen que tinguin una feina fixa? Doncs la solució és fàcil: facin oposicions, com van fer ells. O és que la funció pública és hereditària?

Això per no parlar de la imatge del funcionari. En què pensen aquells que els maleeixen en silenci? En un senyor darrere una finestreta que reclama una pòlissa al final d'una cua interminable? Jo, en canvi, penso en els metges, mestres, professors, mossos d'esquadra i jutges, per esmentar algunes professions sobre les quals recau l'estat de benestar.

Un fet diferent és si la funció pública es podria organitzar millor, que jo crec que sí. A Grècia, la proporció de funcionaris sobre la població activa és del 22%. Una proporció semblant a la d'Extremadura, on és del 24%, però llunyana de la de Catalunya, on arriba al 9%.

Catalunya és on hi ha menys proporció de funcionaris. Això els que posen l'accent en el malbaratament crònic de l'autonomia catalana s'ho callen.