El Nobel més controvertit

Demà coneixerem el nom de la persona o col·lectiu honorat amb el premi Nobel de la Pau. Hi ha un català entre els postulats, Vicenç Ferrer, o el que és més propi, la fundació que va crear a l'Índia per mirar de fer més digna la vida de la gent de l'estat del sud on va viure la major part de la seva vida.

Aquest reconeixement no ha honorat sempre l'objectiu de la cosa, i és que hem viscut Nobels de la Pau més que qüestionables. Aquesta setmana llegia, i és per reflexionar-hi, si és propi d'un Nobel de la Pau celebrar una execució, com denunciava al web de Cristianisme i Justícia Xavier Garí, parlant del president Obama. La mateixa setmana que acomiadàvem Wangari Maathay, Nobel del 2004, defensora dels valors africans pel medi ambient i el respecte a les dones, hi ha qui ens recorda novament en què s'ha convertit l'efemèride, cada cop més espectacle, sembla, que no pas privilegi. I és que el mateix president del comitè del Nobel ha anunciat (la decisió lògicament ja està presa encara que no feta pública) que enguany, tal com va passar l'any passat amb Liu Xiaobo, hi haurà una resolució “interessant”, per no dir controvertida. I no pas perquè el Nobel xinès no hagués fet mèrits, sinó per la crisi diplomàtica que va provocar la decisió. Sembla que en moments de crisi sistèmica, dramàtica a nivell mundial, ens diuen que un dels nominats és Wikileaks. I no és que no valori el que ha suposat aquest fenomen, eh? Però justament Nobel de la Pau? El diputat que va proposar aquesta candidatura defensa el que ha representat per a la llibertat d'expressió i la transparència. Tenint en compte la manca de simpatia que l'statu quo mundial té per Julien Assange, dubto que la candidatura sigui la triada. Vicenç Ferrer fa olor de valors que fan sentir còmode. Però premiar mediàticament qui té morts a l'armari fa enrojolar. Demà ho sabrem.