Per capgrossades, Mataró!

A la ciutat dels capgrossos,
Mataró, de l'encaparrament per fer coses fora del sentit comú en diem capgrossades. Per tant, no té res d'original que on més predicament té aquest costum sigui a la casa del comú. Els nostres electes n'han fet al llarg dels darrers anys de tots colors. Han desmuntat naus protegides per fer-ne un immens trencaclosques, han excel·lit proposant el cobriment de la via del tren per la costa o recuperant el vell tramvia, i els més agosarats, proposant construir pisos amb contenidors. D'altres no han estat tan punyents, però també han gaudit amb el més preuat senyal d'identitat local. S'han projectat biblioteques sense un conveni de finançament amb altres administracions que assegurés la compra de mobiliari i llibres. Hi ha qui ha pretès celebrar festivals de teatre sense tenir un duro al calaix i cap possibilitat d'obtenir-lo. S'han projectat i construït museus tèxtils i escoles de música sense assegurar-ne el futur. I, quan algú se n'ha adonat, ments preclares ho han imputat a la política de retallades, i avall que fa baixada. La més actual i punyent és mantenir les coses com estaven, a l'Institut Municipal d'Acció Cultural, on els que ara manen no han pogut o no han sabut  treure'n l'entrellat i trobar qui, amb mà de ferro, aturés la més gran capgrossada cultural organitzada dels darrers vuit anys.