Cadaqués

La revista Alberes m'ha encomanat escriure un perfil d'en Joan Vehí, un veí de Cadaqués que em va fer pensar en la quantitat de gent interessant que tenim a casa, sovint sense saber-ho. (Per això la vella no es volia morir mai, perquè cada dia aprenia coses noves!). No sé si heu tingut a les mans Alberes –o Vallespir, Salines o Empordà, totes de l'editorial Gavarres–; són revistes que donen testimoni gràfic i escrit d'un espai, una gent i un temps, i que fan una sòlida aportació cultural al país. Doncs dit i fet, cap a Cadaqués! Joan Vehí és un ebenista-fotògraf, l'home que va fer amb les seves mans els bastiments dels quadres, sovint molt grans, i els mobles, de la casa de Gala i Salvador Dalí. Dalí li feia un dibuix de com volia aquella taula, la cadira, un escriptori... i Vehí el convertia en una peça única que els visitants ara poden veure a Portlligat. La fusta amb què treballava era d'olivera, que diu que és de molt mal treballar, però bé calia aprofitar les oliveres que va matar la gelada del cinquanta-cinc... La fusteria va ser el seu ofici; la fotografia és la seva passió. Diu Vehí que surt cada dia de casa amb la càmera i sempre troba alguna cosa interessant per retratar, perquè les fotografies són relats, contes amb protagonistes que, totes juntes, expliquen històries personals i col·lectives com les de la Maleta mexicana que es poden veure al Macba.

Em va agradar escoltar Joan Vehí, però Cadaqués té a més dos regals afegits per al visitant que mira i escolta. Primer, la llum... Aquella llum no la trobes enlloc més. Segon, la parla. La nostra llengua és tan rica també perquè a Cadaqués, mestres, pares, avis –escola i família– ensenyen a la mainada, perquè no es perdi, la seva manera de parlar, el parlar salat, conscients que només depèn d'ells.