Els bancs i l'avarícia

La llei s'ha fet perquè és compleixi. Si no fóra així, aquest estat de dret en què vivim, sovint una mica de pandereta, encara seria molt pitjor. Queda algú, però, que no comenci a entendre per què particulars i també alguns jutges, es qüestionen la norma sobre les hipoteques? Bancs i caixes n'han fet de tan grosses aquests últims anys que bona part del respecte i, sobretot, la confiança que havien aconseguit dels ciutadans se n'està anant en orris, si és que no se n'hi ha anat ja. Les notícies sobre gestions nefastes que acaben en res, o sobre indemnitzacions milionàries a directius ineptes i malversadors no fan sinó posar més llenya al foc. Aquesta setmana, l'Audiència de Girona ha donat la raó a una veïna de Salt que ha perdut l'habitatge i que ja no en volia continuar pagant la resta de la hipoteca. No és el primer cop que un jutge de primer nivell es pronuncia en aquest sentit. Ara, doncs, potser és el torn d'aquells que tenen la facultat per canviar les lleis i posar una mica les coses al seu lloc. Cert, els bancs hi perdran diners –vindrà d'aquests?– però s'evitaran de continuar apareixent com l'avar aquell del conte de Dickens. I això sí que no té preu.