Sense títol

Així es titulen moltes obres d'art actual. Actual i també antic, perquè les obres més antigues no tenien títol. Titular les coses és una dèria moderna. També els títols que acrediten per exercir determinades professions són relativament moderns. Fa quaranta anys, els meus pares van fer-se una casa nova. No hi va intervenir cap persona amb títol, ni arquitecte ni aparellador. Només el paleta. Avui, això seria impossible. Fa uns dies, a Tarragona va ser notícia la detenció d'un home que exercia de ginecòleg sense disposar de cap títol. Un cas comú: pura estafa. Fa dos mesos, a la mateixa ciutat, era notícia un odontòleg que havia exercit sense títol durant anys. La notícia esgarrifava. Deia que alguns pacients havien quedat amb lesions irreversibles i que, gràcies a això, s'havia descobert la impostura del dentista. Després vaig tenir ocasió de parlar amb alguns dels seus pacients. Coincidien a dir que mai no n'havien tingut cap queixa i que, precisament per això, havia estat tants anys exercint sense problemes. Que la premsa expliqués la notícia al revés és un fet que no m'estranya, ja que no contrastar les notícies resulta una pràctica habitual (ni tan sols reflectien el contingut del comunicat oficial de la Generalitat). La pregunta que jo em faig és una altra. Tan vulnerable és el nostre sistema de control que en tot aquest temps no es va detectar aquesta falta?