Alegria de Farners

La CUP de Santa Coloma de Farners ha convocat per a la setmana que ve una reunió d'entitats amb un únic punt a l'ordre del dia: tractar la proposta de creació d'una comissió municipal de festes. La convocatòria va acompanyada d'un document per arrencar a partir d'una base programàtica. En l'apartat de funcions que hauria d'assumir aquesta comissió hi podem llegir: “Vetllar per la bona organització de les festes; dinamitzar les festes; elaborar i publicar un calendari de festes, i vetllar pel bon repartiment i la bona gestió del pressupost municipal de festes.” La CUP, això sí, ens adverteix que no vol “cap protagonisme en aquest tema” i que només desitgen “facilitar que les coses a l'Ajuntament vagin d'una altra manera”. En què quedem? Els temps han canviat o no? Hi ha crisi o no n'hi ha? Recordem què diu la Biblioteca farnesenca de Miquel Borrell parlant de temps més austers i amb hàbits més sobris de diversió. A la primera part del XX, l'Ajuntament de Santa Coloma no solament no pagava els fastos sinó que posava tres condicions als organitzadors privats del Cercle Colomenc, l'Ateneu o l'Artística: cedir l'orquestra perquè toqués als vespres davant de l'Ajuntament; vestir correctament a l'envelat i entrada lliure per als forasters. Ras i curt: tu pagues la ballarusca, i a sobre jo te la condiciono. En un altre escrit l'historiador parla de la gran rivalitat entre entitats per fer el ball més lluït, i ell mateix m'explica que cap als anys deu l'ajuntament pagava sardanes a la plaça per als qui no podien pagar una quota a cap de les entitats ciutadanes. És a dir: en qüestions de divertiment, copagaven els que podien i tenien gratuïtat aquells que anaven fluixos d'armilla... Ara són temps més democràtics, és clar. Però amb més sentit comú? Mal acostumat a exigir i exigir, el ciutadà creu que el poder públic ha de pagar els saraus fins i tot quan no n'hi ha per medecines, llibres o carreteres. Doncs mirin, no. Trobo que és una incoherència indignar-se per la retallada sanitària i educativa al mateix temps que exigeixes que l'erari públic continuï pagant la xerinola. Organitza't, associa't, fes números, i, si hi arribes, munta't el ball. I els 250.000 euros que l'ajuntament es gasta anualment en festes que vagin a primeres necessitats. Perquè, en efecte, les coses hauran d'anar d'una altra manera...