Metges i xofers

La sanitat, l'educació, les prestacions socials són serveis bàsics que no només s'han de mantenir sinó que cal millorar. Fins i tot en aquests temps de crisi. Però la millora ja no podem cercar-la posant-hi cada vegada més diners com s'ha fet fins ara. Ara s'imposen les retallades. De manera que ens hem de refiar molt més de l'esforç i d'una administració més eficient i eficaç a l'hora d'administrar els recursos humans i materials que encara ens queden.

Ningú no en dubta, de tot això. Però cal reconèixer, igualment, que les altres retallades tampoc no són innòcues. Val més que hi hagi un xofer menys que no pas un metge menys, sento que es diu en una conversa de bar, al fil de les declaracions que acaba de fer a la tele la presidenta del Parlament. Sí, però aquest xofer també menja, i potser té fills, i fins ara fins i tot ha pagat cada mes la hipoteca. I haurà de cobrar l'atur, ara, i no pagarà IRPF. I els viatges que feia ja no seran necessaris? Els diputats anaven amunt i avall només pel gust de moure's? Com es faran, d'ara endavant, aquests desplaçaments? Amb taxi? Amb metro? Amb ferrocarril? Amb autobús? Que no s'hauran de pagar?

Aquest del xofer és només un exemple, naturalment. Allò dels lots de Nadal del conseller Recoder en podria ser un altre. Podrà mantenir tots els llocs de treball l'empresa que ha perdut l'encàrrec? Són totes, doncs, les retallades que s'han de mesurar i d'explicar bé. No se'n pot criticar unes i gairebé celebrar les altres. I totes s'han d'anunciar amb respecte i reconeixement de les persones directament afectades, metges i xofers.