FIB contra PIB

La Felicitat Interior Bruta de casa nostra deu estar pitjor que el Producte Interior Brut, que ja és dir molt. Es veu que això de la FIB existeix, encara que sigui en un petit regne de l'Himàlaia que es diu Bhutan i on fa un temps van decidir per decret que la riquesa no es mesuraria amb diners sinó segons el nivell de felicitat. O sigui que “passen” del PIB a la FIB. No és que es tracti de seguir al peu de la lletra l'exemple de Bhutan ja que aquí, de monarquia, ens en sobra, i allà els falta posar-se al dia. Però potser no estaria malament, tal i com estan les coses, començar a plantejar-se seriosament si no ens convé començar a mesurar la nostra riquesa segons el grau de felicitat i no tant segons el que tenim -o deixem de tenir- al banc. El panorama no permet massa alegries. I és que darrerament costa no tancar la ràdio de bon matí, canviar de cadena a l'hora dels informatius o girar la plana del diari per evitar angoixar-se pensant que el món s'acaba. Perquè això és el que sembla quan ens desperten amb un reguitzell interminable de notícies d'aquelles que deixen el cos a punt per tornar al llit i no aixecar-se fins d'aquí com a mínim dos a tres anys, que és quan diuen que potser haurem començat a sortir del forat on hem caigut. Una cosa és allò que sempre s'ha dit que les bones notícies no són notícia i una altra ben diferent recrear-se en el derrotisme total, com passa actualment. Evidentment que els mitjans de comunicació no són els responsables de les misèries que ens envolten però sí que tenen la seva part de responsabilitat social, principalment els mitjans públics. Però ja seria hora que tant aquests com els privats reflexionessin més sobre l'impacte dels missatges que llancen cada dia i sobre com aquests missatges poden afectar el dia a dia dels oients, espectadors, lectors... No ajuda gens a començar el dia amb bon peu quan veiem que l'empresa del costat de casa ha de reduir plantilla, que la biblioteca d'Anglès no pot obrir perquè no hi ha diners per mantenir-la, que segresten una veïna de Palafrugell que havia anat a ajudar als més necessitats, que han robat al comerç de Girona on anem a comprar... Tot plegat segur que provoca que el nostra índex de Felicitat Interior Bruta estigui per terra. Però amb una mica més de responsabilitat, confiança i esforç potser el podem recuperar fins i tot abans que el PIB.