El nom no fa la cosa

Però és important, no hi cap dubte. I podeu imaginar-vos que quan es va decidir unir els dos diaris en un de sol amb dues edicions, el tema de com s'havia de dir el projecte unificat va fer vessar molta tinta i s'hi van dedicar hores de debats. Com a membre de la comissió permanent del Consell Editorial del diari El Punt, també vaig participar en primera línia del debat. La veritat és que es van discutir totes les opcions possibles. El primer que tothom tenia clar era que els dos noms sortien amb les mateixes oportunitats. En la unió d'ambdós diaris no havia d'haver-hi ni vencedors ni vençuts. Es tractava d'unir dos grans productes per fer-ne un de millor. Les dues possibilitats que més es van debatre van ser El Punt Avui i Avui El Punt. Qui havia d'anar al davant? Si mirem l'antiguitat, l'Avui havia d'anar al davant, ja que va sortir abans que El Punt. Però, per altra banda, El Punt va ser el que va comprar l'Avui, i l'opció empresarial era fer dues edicions, una per a les comarques gironines i l'altra per a la resta de Catalunya. Finalment, estudiats tots els pros i contres i escoltades les opinions dels dos consells editorials, es va optar per El Punt Avui. L'explicació que s'ha donat és que si bé per un costat El Punt va al davant i teòricament, per tant, se li donava preferència, l'Avui va en color i al costat dret de la plana, que segons totes les teories és el lloc millor sempre d'una plana. Demanar un anunci a la plana dreta o imparell del diari és sempre més car que a les planes pars. En Joan Torres, d'Olot, em diu: “Considero, com a antic comptepartícip de l'Avui, que l'experiència és un grau i s'ha de respectar sempre. Crec, però, que la fusió també semblaria més perfecta i definitiva amb un nom com aquest: El Punt d'Avui.” És una opinió molt respectable i n'hem rebut de tota mena. Fins i tot s'havia proposat que l'edició de Girona es digués El Punt Avui i l'edició de Catalunya portés el nom d'Avui El Punt. En fi, el nom no fa la cosa i l'important és que el nou producte satisfaci tant els lectors de l'antic El Punt com els lectors de l'Avui. Sembla que la cosa va per bon camí, segons ho demostren els lectors adquirint el nou diari, i també l'empresa posant la màxima il·lusió en el projecte. Més lectors m'han preguntat pel suplement de Cultura de l'antic Avui, molt valorat pels lectors i pel món en general de la cultura. Repeteixo el mateix que vaig dir en l'anterior article, reapareixerà el suplement i fins i tot, si pot ser, millor.

Els articles d'Alfred Bosch. La Concepció Arnau, de Barcelona, lectora de l'Avui des dels inicis i ara d'El Punt Avui, em diu textualment: “La meva pregunta és: l'Alfred Bosch ja no escriurà més al diari? De fet, no es va acomiadar. Els seus articles m'agradaven molt.” Veritablement deia coses i és una llàstima que hagi deixat d'escriure. Segons em diuen des de la direcció, va ser el mateix Alfred que va decidir deixar de col·laborar periòdicament tan bon punt va ser votat com a número u1 per a les properes eleccions estatals. De fet, aquesta ha estat una decisió habitual en tots els mitjans de comunicació. Començarà, o ja ha començat, depèn de com es miri, la campanya electoral, i no seria ètic que un candidat disposés d'un espai fix en un mitjà de comunicació. Això, però, no vol dir que en un futur i de forma esporàdica l'Alfred, un cop acabades les eleccions, pugui escriure en el diari. Així ho han fet altres escriptors i periodistes que en un moment determinat s'han decantat per la política.

Acabo responent a l'Eulàlia Ausió, de Barcelona, subscriptora de l'Avui de tota la vida, que insisteix en la necessitat de fer un esforç per no perdre les nostres pròpies paraules, comentant el que dèiem en l'anterior escrit sobre vigilància del català del diari. És un tema recurrent que periòdicament caldrà anar recordant. Per desgràcia hi ha pocs mitjans escrits en català i per tant tenim molta responsabilitat. Mai farem prou per mantenir la nostra llengua i millorar-la. I El Punt Avui ha fet una opció clara en aquest sentit.