‘Peonás'

L'Assemblea d'Extremadura ha reprovat Josep Antoni Duran i Lleida, com segurament farà a mitges el parlament andalús, per haver dit en veu alta el que molts, també a Andalusia i Extremadura, pensen: que el subsidi d'atur associat al Pla de Foment de l'Ocupació Rural serveix perquè una part dels seus perceptors es passin el dia al bar sense fer ni brot. La crítica de Duran i Lleida respon al fet que bona part dels diners necessaris per pagar aquest subsidi provenen de Catalunya (o dels catalans, com vulguin), mentre que els nostres agricultors, afectats per la depressió de preus, tenen grans dificultats per tirar endavant.

El primer Pla d'Ocupació Rural el va instituir l'any 1984 Felipe González a Andalusia i Extremadura per evitar que els agricultors emigressin. Ara mateix, fer 35 peonás del pla dóna dret a sis mesos de subsidi agrari (420 euros mensuals). A altres llocs d'Espanya i a Catalunya, per cobrar sis mesos d'atur cal haver treballat un any i mig, encara que el subsidi és més elevat.

Del que es tracta és de saber si el pla serveix per a allò per al qual va ser dissenyat, és a dir, per fomentar l'ocupació. I temo molt que no. De fet, per adonar-se, n'hi ha prou amb llegir les reaccions dels polítics d'Andalusia i Extremadura, tot i que el pla també funciona en sis comunitats més, entre les quals –oh, sorpresa!– no hi és Catalunya.

Sí, perquè la seva reacció ha estat la de sentir-se ferits en el seu honor, quan en aquest cas la millor defensa hauria estat donar xifres. ¿Quanta ocupació estable ha fomentat el famós pla? Misteri!