Anàlisi ètica de la crisi actual
El tractament informatiu de l'angoixant crisi que estem patint des de molts angles crec que no dóna la importància que es mereix a la seva dimensió ètica, que per mi hauria de ser determinant. Consideraré els aspectes següents:
1. Qui l'ha provocada? El mercat, o el capitalisme en la seva fase més agressiva, és, al meu entendre, el principal responsable, a través del rol que han exercit determinades institucions financeres, bancs, grups de pressió econòmics, l'únic objectiu dels quals ha estat el benefici, sense cap mena de control. Això ens mena a lamentar l'absència d'una regla d'or del capitalisme segons Adam Smith, que és fonamental l'existència d'una política clara i definida de regulació de l'economia, determinada per l'Estat i les institucions públiques, que sigui exigible en tot moment i circumstància, i de la qual no pugui escapar-se cap institució econòmica, sigui del tipus que sigui. Una qüestió molt rellevant és el paper que tenen les borses, i els seus mecanismes autoreguladors, que, pel que diuen els mitjans informatius, és d'una gran importància. El nivell de coneixement de la ciutadania és molt reduït, raó per la qual aquells haurien de fer una tasca pedagògica eficaç.
2. On han anat a parar els recursos, la manca dels quals origina la crisi. Aquesta és una qüestió important, cabdal. En tots els casos, la gestió per ineficient que hagi pogut ser, per negativa que hagi estat, no es justifica si no ens preguntem on han anat a parar els recursos financers que manquen a les institucions que integren el mercat.
3. Qui són els perjudicats, les víctimes? Fonamentalment les classes socials més pobres, més febles econòmicament, i una part de la classe mitjana, mentre que les classes que posseeixen els mitjans econòmics no solament no són les perjudicades, ans al contrari, car reben un tracte fiscal molt favorable. Són les que controlen l'economia. És això èticament admissible? Per què es tolera?
4. El paper dels governs, dels partits polítics i dels polítics. Pel que fa als primers la seva gestió està sovint condicionada per les empreses, especialment les grans multinacionals, i pels grups de pressió econòmics, a part que molts dels partits que existeixen a Europa són clarament conservadors, i d'alguna manera tenen una responsabilitat en la gestió de la crisi que patim. Els partits d'esquerra, lamentablement, pateixen una clara desorientació i no han sabut trobar la resposta ideològica i pràctica per formular criteris operatius que facin front a la crisi i ofereixin marcs de solució. El mateix hem de dir, dissortadament, dels intel·lectuals.
5. Hem de plantejar la situació catalana, on el govern actual sembla que bàsicament es preocupa per la pràctica de les retallades dels drets econòmics dels ciutadans en els diferents terrenys, sense donar les raons de per què pren les seves decisions, que hem pogut comprovar que, a vegades, ha hagut de rectificar per inadequades. Igualment, no s'ha explicat amb arguments racionals per què Catalunya pateix aquesta preocupant crisi econòmica. És èticament exigible que els ciutadans coneguem les raons de la crisi que patim, quina responsabilitat correspon al govern català, al govern espanyol, a la Unió Europea i, al cap i a la fi, als catalans.
Les retallades que patim o que patirem en el futur són l'única solució o es podrien arbitrar altres mesures polítiques que fossin menys lesives? Quin paper cal reservar a la capacitat productiva de Catalunya? Com es pot establir una relació entre aquesta productivitat i les retallades? Haig de confessar que, analitzada des de la perspectiva ètica la crisi que patim, costa molt d'entendre les causes i les justificacions que ens donen.
