Presoners sense presó

Ja que les presons són magatzems d'injustícies, cal procurar, almenys, que el magatzem no sigui un niu de polls. Aquesta és la pauta que guia les polítiques penitenciàries del nou segle, per sort centrades cada vegada més en la construcció de garjoles dignes que deixin enrere la insana tradició d'apilonar els reclusos com si fossin conills, encara que això sàpiga greu als que sempre han pensat que si vas a parar a la presó mereixes ser tractat, no pas com un conill, sinó directament com una rata. Responent a aquest objectiu noble de tractar les persones com a persones, a tocar de la plana de Figueres, al davant de l'antiga fortalesa del castell de Sant Ferran, s'alça sense estrenar una flamant fortificació que, amb el nom de presó del Puig de les Basses, està destinada a posar fi a la indignitat de les presons rònegues de Figueres mateix i de Girona. L'única pega que hi pots trobar és que hagin comès la crueltat de construir el complex al costat d'una autopista, de manera que els presoners, castigats a la immobilitat del captiveri, es passaran el dia veient a través de la finestra com fugen els altres carretera enllà. Però no es pot tenir tot, i ben segur que els que hi siguin traslladats en diran bé. Això, és clar, si és que algun dia la presó s'arriba a inaugurar. Les obres van començar l'estiu del 2008 i van acabar el gener passat, però encara hi ha molts obstacles: cal desencallar l'accés a l'autopista, existeix una sentència del TSJC contra la tramitació urbanística, falta concretar el contingent de policies... Mentrestant, mantenir la presó sense fer-la servir costa –ens costa– un milió d'euros al mes. Els ciutadans, presoners de la ineficàcia dels polítics. Els presos, conills apilonats esperant la nova garjola.