Salvem Europa!

El títol d'aquest article pot semblar més un titular de l'àmbit de l'ecologia o la natura que no pas el que realment vol significar, que no és altra cosa que la necessitat que els polítics actuïn amb clau europea i apostin per mesures conjuntes orientades a fer front a la crisi. Ja fa tres anys que la crisi es va iniciar als EUA, amb l'esclat de les hipoteques subprime i la caiguda de Lehman Brothers com a fets més significatius. Després, com és natural en un escenari de globalització, aquesta crisi financera es va traslladar a Europa, a on alguns bancs varen haver de ser rescatats pels governs, i es va convertir, a poc a poc, en una crisi econòmica que ja afectava les empreses i la seva capacitat productiva. I en aquest escenari, els governs, amb la voluntat de fer front a la crisi, en disminuir els ingressos a través dels impostos i en augmentar les despeses de manteniment de l'estat de benestar i de l'atur, es varen endeutar i la crisi es va convertir també en un problema de deute sobirà, com ja s'ha explicat de totes les maneres possibles, fent referència als casos de Grècia, Irlanda o Portugal.

La veritat és que a l'àmbit de la Unió Europea s'ha actuat amb lentitud, amb poca determinació i sovint en clau estatal, defensant els interessos particulars per sobre dels comuns. I si a tot això hi afegim que la zona euro només té la política monetària comuna però que la fiscal i la pressupostària encara depenen de cada estat, el consens ha sigut encara més complicat.

És veritat que s'han fet passes per donar garanties als mercats i per consolidar a mitjà termini l'estabilitat financera i econòmica, amb la creació del fons d'estabilitat o altres passes cap a un incipient govern econòmic europeu, però encara s'està en procés i tot s'ha d'aprovar a cada un dels estats membres, fet que retarda fins a l'extenuació l'aplicació dels acords presos. Sigui com sigui, ara estem en una situació en què ja s'ha d'actuar, tant pels interessos interns de la UE com pel bé de l'economia internacional. I en aquest escenari, sembla que hi ha acord que, a més de polítiques de contenció de la despesa, cal recapitalitzar els bancs i fer polítiques expansives que permetin el creixement econòmic, bàsicament, perquè no es pot sortir d'una crisi de deute sense creixement, o sigui sense incrementar els ingressos estatals a través dels impostos. Això seria una solució a curt termini, però cal aprofundir, amb la finalitat que sigui operatiu a mitjà termini, un govern econòmic europeu amb la política monetària comuna, que ja ho és, però també amb coordinació de les polítiques fiscals i pressupostàries.

I paral·lelament, tot i que és més complicat, anar avançant cap a la unió política. Aquesta és la fórmula que tenim els europeus de seguir connectats i ser influents en el món. Si no optem per aquest camí, anirem cap a l'Europa dels estats i de la confrontació. S'han de preservar els valors de la UE, que no són altres que la pau, la solució pacífica dels conflictes, la tolerància, els drets humans i el respecte per les minories.