Els altres Santaló

El passat dia 6 Girona va honorar la memòria de Lluís A. Santaló, eminent matemàtic establert a l'Argentina des de l'acabament de la guerra. Hom descobrí una placa a la façana del número 14 de la plaça de Sant Pere –el científic hi va néixer fa cent anys– i seguidament se celebrà un acte acadèmic a la Casa de Cultura; coordinats per Carles Barceló, director de la gironina càtedra Santaló, matemàtics de renom, familiars i naturalment polítics evocaren la figura del reconegut geòmetra. Lluís A. Santaló, en efecte, va néixer a Girona, però el seu pare Silvestre i el seu oncle Miquel, els altres Santaló que han tingut considerable projecció pública, havien nascut a l'Empordà, exactament a Vilaür, on el seu pare feia de mestre. I el seu germà Marcel, menys conegut, i també matemàtic i astrònom, exiliat a Mèxic, havia nascut al poble de Camallera, d'on el seu avi era metge. Aquesta relació dels Santaló amb l'Alt Empordà encara pot consolidar-se si tenim present que dues germanes de Silvestre i Miquel, a més de néixer a Vilaür, van casar-se i viure definitivament a Navata i Vilafreser. Desconec si algun d'aquests poblets, com ha fet ara Girona, ha dedicat algun espai al Santaló corresponent; sí que ho va fer fa anys Garrigàs, que dedicà un carrer a Silvestre, el mestre que hi passà temporades amb la família. Cert és que en l'imaginari col·lectiu provincial i nacional els Santaló van relacionats amb la ciutat de Girona i de raons no en falten: a Girona Silvestre i Miquel hi estudiaren batxillerat i magisteri; el primer acabà instal·lant-s'hi i fou mestre de les escoles Bruguera i de Montjuïc; Miquel, a més de mestre, geògraf reconegut fundador d'ERC, diputat i ministre, va ser-ne alcalde. Quant als altres, el fet d'instal·lar-s'hi la nissaga amb Silvestre provocà que la relació dels Santaló amb la ciutat fos intensa, com ara Marcel, que, tornat de Mèxic, hi va morir. Lluís A., casat i emmainadat al país del Plata, no deixava de visitar Girona cada vegada que podia. Els Santaló, mestres i científics, reberen les inclemències del 1939: Silvestre fou exclòs de l'ensenyament, i els altres per tal de conservar la integritat no tingueren altre camí que l'exili forçat. Lluís A. es decidí per l'Argentina –ja hi havia el seu mentor Julio Rey Pastor–, des d'on, anys a venir, es projectarà arreu del món científic, i Miquel i Marcel per Mèxic. Però, arrelats al país o expatriats, esdevingueren mestres reconeguts, científics eminents i ciutadans respectats. Una nissaga esplèndida.