El do de profecia

Diuen que un economista és un senyor que demà explicarà per què avui no s'han complert les previsions que va fer ahir. La frase és un tòpic malèvol que, segons he llegit fa dos minuts (lloem sant Google), va pronunciar Laurence J. Peter, el pedagog canadenc a qui devem el principi, batejat amb el seu cognom, que estableix que qualsevol empleat ascendeix sempre fins a superar el seu grau de competència, i deixarà d'ascendir quan ja ocupi –potser per sempre més– un lloc per al qual és incompetent.

Segurament aquest principi de Peter –que en realitat era una sàtira de la burocràcia– no és una llei ineluctable, ni tan sols en el cas dels economistes, però es compleix amb certa freqüència. L'encert de la definició d'economista ja fa més de mal dir, perquè sempre reben: com els polítics, els periodistes, la policia i els entrenadors de futbol. Ara, és innegable que, dita avui, la sentència sembla molt escaient, i a cada pas trobem mostres que semblen avalar-la. Per no parlar de la maregassa de titulars econòmics que van d'una banda a l'altra marejant la perdiu amb els mercats, el deute sobirà i tot de noms que ningú no sabia fins abans-d'ahir, posarem per cas que, ara mateix, s'acaba de presentar un estudi que diu que la tempesta amaina. Aquest diari explicava dimarts que l'economia catalana havia crescut el 2010 un 0,1% “modest i decebedor”, però que “marca la sortida del pou”. Els elaboradors de l'estudi preveuen per a l'economia catalana, aquest any, un creixement del 0,7% en aquest moment, al mes d'octubre. Al mes de juliol preveien que seria de l'1% i ja anunciaven el final de la crisi, però sembla que aquest creixement s'ha detingut, “afectat –diuen– per les turbulències financeres de l'estiu”. A veure com passarà la tardor, el creixement, i esperem que no es torni a detenir amb més turbulències. Primer, perquè els estudis deuen ser rigorosos i potser seria demagògic assenyalar que la caixa que els finança és de les que hem recapitalitzat amb diners públics. I segon, perquè seria agradable comprovar que l'amic Peter prenia el pèl als economistes sense solta ni volta. Ara, el principi de l'article publicat dimarts sí que és irrefutable; començava: “Ningú gosa predir quan acabarà la crisi.” I si algú gosés potser tampoc en trauríem l'entrellat, perquè on hi ha dues persones sol haver-hi tres opinions.