Corredor

Em poden acusar de ser d'aquells que aigualeixen el vi o, per dir-ho en paraules de Lluís Llach, de ser dels que abarateixen el somni; però, desconfiat com sóc, em miro la decisió de la Comissió Europea de posar en el mapa el corredor mediterrani, aquell que, algun dia, unirà Algesires amb Istanbul, amb una certa desconfiança. Sí: la comissió ha proclamat el que sap tothom (menys la antes partía que doblá Magdalena Álvarez), és a dir, que l'obra és molt important per al futur econòmic de l'Estat espanyol en particular i el d'Europa en general.

Però, i què? La comissió també ha fet un exercici del vell principi de cafè per a tothom i ha repetit que altres trajectes són igualment importants.

Aquest repartiment de caramels abans de les eleccions, no fos cas que algú s'enfadés pel tracte de favor als catalans, només és un pur parlar per no callar.

La mare dels ous és la inversió que necessita aquest molt necessari corredor mediterrani. I qui distribuirà aquesta inversió, ens agradi o no, és el govern espanyol. L'aportació dels fons europeus serà una fracció petita.

Recorden el que passa amb altres grans obres a Catalunya? El govern espanyol les pressuposta (i les publicita), però després no les licita. És a dir, no es fan o es fan amb molt de retard.

Amb aquests antecedents, entendran que desconfiï que les obres del corredor mediterrani s'hagin d'iniciar en un temps prudencial. Més encara en aquests temps estranys que els diners públics s'han de dedicar a rescatar bancs privats.