2017

Ja ha passat una setmana llarga: Tarragona serà seu dels Jocs de la Mediterrània del 2017. Ja està dit. Ara toca fer-ho. Resulta que estem en una crisi de por, a les portes d'unes eleccions generals que preveuen canvi de color a Madrid, amb un govern municipal en minoria i un govern de la Generalitat que no pot retallar més perquè no hi ha gaire més tela. El desànim i l'escepticisme poden ser els grans aliats del derrotisme i ens pot fer veure que el 2017 serà un fracàs i un dispendi insostenible.

Pel que sembla, hi ha, però, unitat de les forces polítiques i les institucions. Els partits han respost de forma positiva; les institucions se senten i s'han de sentir implicades. Ara toca que el sector privat també s'hi fiqui de forma clara i que nosaltres, els ciutadans, la societat civil, ens ho prenguem com a nostre, com ho vàrem fer amb el conjunt arqueològic de Tàrraco quan va entrar a la llista del patrimoni mundial.

No cal explicar que estem en una situació difícil i no cal explicar que si no traiem pit d'una vegada, no ens en sortirem. Els jocs del 2017 poden significar per a Tarragona el que van ser els Jocs Olímpics del 1992 per a Barcelona: inversió, modernització, orgull de ciutat i una oportunitat única per ficar-nos en el mapa. Una correcta gestió, continguda, optimista i realista ens donarà una projecció fins ara insospitable i això beneficia sectors com el patrimoni històric, el turisme, el comerç, els equipaments... Ara toca pencar.