El 15-M i la JMJ

El moviment del 15-M es va fent gradualment global. Als carrers, augmenten les riuades d'indignats. I a la premsa, els rius de tinta. No es parla d'altra cosa: del nombre creixent de persones indignades. En això, el 15-M i la JMJ (Jornada Mundial de la Joventut) coincideixen plenament. “El que és innegable –llegia no fa gaire en una revista confessional– és la xifra: prop d'un milió i mig d'assistents d'arreu del món, ben diferents els uns dels altres.” No endebades l'Església és universal (Església catòlica). La xifra, en ambdós casos, és la nota més rellevant. La xifra i el fet mateix de trobar-se. Aquest era el segon tret rellevant, en opinió del periodista que signava l'article (un capellà). Només d'arribar a l'aeroport de Barajas, Benet XVI ja es va preguntar: “Per què i per a què han vingut aquests milers de joves a Madrid?” Bona pregunta. Cal suposar que algun dels monsenyors del seguici papal li devia xiuxiuejar a cau d'orella: “Per veure'l a Vostè, Santedat.” I Benet XVI, visiblement complagut, devia contestar: “Aquest és un dels motius de la nostra alegria, però no l'únic.” L'altre, el més important, el va exterioritzar a la plaça de la Cibeles, en el discurs d'acollida. I ho va fer en forma de pregunta. Escampant la mirada per damunt dels centenars de milers de joves que s'hi aplegaren, digué: “No és aquesta, una terra prou ferma, capaç d'humanitzar tothom?” Evidentment no, no ho és. Una vivència, per extraordinària que sigui, no és una terra ferma: és un aiguamoll. No ho dic jo: ho diu Zygmunt Bauman, el pare de la “modernitat líquida”. Ho va dir, concretament, dissabte passat, en un hotel situat a menys de 100 metres de la plaça d'Atocha, on els indignats es comptaven per milers. “Aquestes grans manifestacions pacífiques i heterogènies no aconseguiran combatre els abusos dels mercats ni reduir la injustícia que vertebra la societat.” Per què no ho aconseguiran? Bauman, aquest savi de 86 anys, no dubta a l'hora de contestar: “Són moviments emocionals. D'aquí ve que creixin amb tanta facilitat. D'altra banda, les xarxes socials permeten aplegar grans multituds en molt poc temps. El moviment seguirà creixent, però ho farà a través de les emocions. No del pensament. I sense pensament, no es va enlloc.” Es referia, evidentment, al 15-M, però estava descrivint la JMJ.