de set en set
El fracàs del virus
Cada dia costa més conèixer algú que no hagi conegut encara ningú que ha passat o que ha estat molt a prop de gent que ha passat la grip A. A partir de demà, començarem a conèixer gent que ja ha rebut la vacuna esperada. “Catalunya tindrà la vacuna just en el punt àlgid de l'epidèmia”, deia un titular d'un diari. Una sort, tu, això de ser català: sempre arribem just, però acabem arribant sempre a l'hora. Jo, la veritat, si fos virus, a Catalunya ni m'hi acostaria. Per què esforçar-se tant a viatjar de coll a coll, de capellà a capellà i d'estossec a estossec per acabar arribant a un país que té tots els perills sota control i que troba sempre la solució adequada? Però un pobre virus què voleu que sàpiga? S'ha limitat a mutar i a armar-se amb equipament nou, pensant que així travessaria tots els continents i que se saltaria totes les fronteres. Podria haver ni tan sols sospitat mai que arribaria un dia a un país –un país, a més, que no té fronteres– on trobaria la porta tancada? Ara voldríeu que un virus comencés a saber si la víctima que té al davant és una víctima qualsevol i pot atacar-la amb seguretat o és una embarassada, un pacient amb malalties associades, un treballador en serveis d'emergència i seguretat o personal sanitari, que són els grups de risc que vacunaran? Ni ho sabrà mai, ni hi té res a fer. Ja es veu que a Catalunya la grip A fracassarà. Temps era temps, una altra grip va obligar a tancar la universitat i un noi que es deia Josep Pla va tornar al seu poble i va començar a escriure en un quadern gris perquè s'avorria. Avui aquell noi no tornaria a casa. Estaria ocupat perquè hem hagut de triar: o Quadern Gris o grip A. O que torni a casa i que es posi a escriure avorrit o que continuï –també avorrit– estudiant dret a Barcelona.