El pont del Dimoni

Una vegada hi havia un poble que es deia Santa Eugènia de Ter. Però l'any 1963 les forces polítiques aconseguiren arrabassar-li la independència, unint el seu territori al de Girona. No obstant, es va mantenir un sentiment irreductible –com els gals dels contes d'Astèrix– que amb els anys no ha fet més que créixer. Han conservat una relació de veïnatge, múltiples activitats i una constant exigència que els ha reportat millores substancials per als barris.

Hi havia també una antiga masia anomenada Can Ninetes. Avui és un centre cívic de primer ordre, on es fan un gran nombre d'activitats, aconseguint l'atenció fins i tot de persones alienes al barri, que acudeixen als actes que s'hi munten.

Però no n'han tingut prou. Resulta que darrere Can Ninetes hi havia una antiga fàbrica tèxtil amb una superfície de 3.264 m² construïts que ens sembla recordar que havia girat amb el nom d'Industrias Mataró-Gerona, perquè els propietaris eren del Maresme. És l'edifici conegut com a La Marfà, que va passar a l'Ajuntament una vegada la fàbrica va haver tancat. De bell nou la insistència dels veïns aconseguí incloure la rehabilitació en el pla de barris i l'any 2007 s'aprovà el projecte, amb una inversió prevista de 3.296.743,20 euros. Hi ha d'anar la biblioteca –ja existent– Salvador Allende, així com un centre cívic, a escassos metres d'un altre centre cívic i d'unes dimensions colossals. Es pot demanar més? És gairebé opulència, en els temps que corren! La rehabilitació externa està acabada. Queda per completar l'adequació interior que va per bon camí, si els diners continuen fluint. Santa Eugènia tindrà així una àrea esplèndida i a dues passes l'accés a les hortes, força ben cuidades, i que són un descans per a la vista dels que som malaurats urbanites. Però la felicitat mai és completa: cal recuperar el pont del Dimoni, enderrocat l'any 1968. En el projecte de desviació del Güell es deia que aquest pont es desmuntaria per ubicar-lo sobre el Galligants i que fes bonic al Barri Vell. En realitat, les peces romanen amuntegades al cementiri de Santa Eugènia. Des de llavors, l'associació ha fet mans i mànigues per recuperar-lo per al seu nucli. Per ara no se'n han sortit. Entre altres qüestions perquè no volen fer-ne un monument, sinó pretenen que torni a servir de pont, per passar d'un costat a l'altre d'un caudal, però ningú sap on es troba el riu adequat. És a dir: tenen el pont, però tenen el riu! Aquest pont del Dimoni comença a fer olor de sofre! A Astèrix a Bretanya els habitants de les illes només lamenten que les lluites entre gals i romans els causen problemes de soroll. Res més. El soroll dels veïns de Santa Eugènia en defensa del seu pont ha arribat arreu i n'han fet bandera. Seria hora de trobar una solució definitiva, per acontentar uns barris que s'han guanyat a pols el respecte.