Castigada sense estudi

Es diu Fàtima. Hauria pogut néixer a l'Argentera, a Cambrils o a Reus, però va ser a Nador on va obrir per primer cop els seus ulls preciosos, berbers, vius, a l'aguait de qualsevol estímul que els fes brillar. Fa set anys que va arribar als Països Catalans, a la ciutat del mestral.

Ara parla un català tan preciós com el seu esguard i estudia a l'institut més meridional de la capital del Baix Camp. Sí, és una mica entremaliada. Si no en fos prou, ens faria patir, massa endreçada. Com diu l'Eclesiastès, hi ha un temps per ser entremaliada i un temps per ser estudiosa.

Vet aquí que s'havia apuntat, doncs, amb el permís i l'encoratjament dels seus pares, que treballen moltes hores per cotitzar a la Seguretat Social i guanyar-se la vida, a venir cada dimecres a la tarda a l'aula d'estudi de l'institut per estudiar, amb la supervisió d'alumnes més grans remunerats si més no simbòlicament, per preparar exàmens, fer els deures, consultar enciclopèdies i treballar amb l'ordinador ben connectat a la xarxa que a casa no té.

Doncs no: enguany no hi haurà diners per fer tot això. Li ho va haver de comunicar el tutor l'altre dia. Que la pobra banca i, alhora, l'espoli fiscal a què està sotmès el país que l'ha acollida l'han castigada sense estudi, a ella, dona, de classe baixa i de nació oprimida.