Raticidi

Veient les crues imatges del linxament de Gaddafi no pots evitar pensar que ningú hauria de morir d'aquesta manera. No cal dir que tampoc hauria de morir ningú fregit a la cadira elèctrica o convulsionant-se a la cambra de gas i això passa al nostre món, a l'occident civilitzat i democràtic, però (i mai millor dit) matem-ho aquí. En el fons és un problema de línies vermelles. Creuar-les és exposar-se a conseqüències que escapen al control de la raó. I Gaddafi... no és que segrestés la prosperitat d'un país, convertint-lo en la finca familiar; no és que visqués a cos de rei mentre la població sobrevivia i prou; és que, a més, va menysprear profundament la gent, va convertir-los en rates del seu món esperpèntic i va pensar que podia esclafar-los i robar-los la vida per la cara.