Un carrer i mil despropòsits

El carrer Migdia comença a recuperar en alguns trams la seva característica de carrer comercial. Un primer asfalt i les voreres gairebé acabades des de la plaça del mercat del Lleó fins al carrer Lorenzana permeten veure quina serà la seva plenitud final. Unes voreres més generoses en la majoria del tram convidaran sens dubte que més ciutadans hi passegin les tardes de dissabtes, en èpoques nadalenques o amb l'arribada de les rebaixes. Tot i això, els comerciants del primer tram afectat per les obres de la reurbanització del carrer han patit de valent l'allau de despropòsits. La descoordinació entre els mateixos treballadors, alguna empipada amb l'Ajuntament i reclamacions diverses a uns i altres s'han traduït amb aquests primers mesos d'obres amb calaixos eixuts per la majoria de les botigues més a tocar de l'obra. Un passeig aquests dies permet veure que el resultat final serà satisfactori pels ciutadans i sobretot pels mateixos comerços, però també s'ha d'entendre que en temps de crisi qualsevol davallada en les vendes pot acabar suposant un tancament més de botigues. Ahir els operaris estaven instal·lant el nou enllumenat i la majoria de voreres ja eren transitables. Però l'obra ha estat ple de despropòsits. Des de la descoberta sorprenent d'un pany de muralla fins a la troballa d'unes línies elèctriques d'oli, una raresa que en cap estudi previ s'havia trobat o la necessitat de refer la cantonada del carrer Lorenzana perquè amb l'actual estructura no hi giren els autobusos, com ja havien alertat fa setmanes els comerciants del lloc. L'actual govern de CiU culpa en bona part al projecte heretat del tripartit. Els comerciants, però, deixen qualsevol posicionament polític quan els toquen la butxaca i els regidors farien bé d'oblidar-se d'excuses partidistes per encarar els problemes i trobar-hi solucions. La reurbanització del carrer Migdia serà un pas més en la conversió del centre de Girona en un centre comercial a l'aire lliure, però encara falta molt per aconseguir relligar de veritat dos sectors comercials com són el Santa Clara i la rambla amb el Migdia i Joan Maragall. En aquest espai, la plaça Catalunya hi juga un paper de xarnera cabdal, més enllà de la plaça Salvador Espriu. La valentia hauria de permetre pensar en un espai de passeig sense vehicles més enllà de les càrregues i descàrregues del Barri Vell que assumís de debò la funció de nexe. Les obres al Migdia encara s'allargaran fins gairebé el proper estiu si més despropòsits no acaben retardant el projecte. Ara tocarà patir la pols, el soroll i els contratemps als comerços situats entre la Salle i Maluquer Salvador. Cal pensar en el futur i tenir clar que l'èxit comercial recau en el manteniment del comerç autòcton i diferenciat, perquè les grans franquícies generen sense cap mena de dubte atracció, però hi ha el perill d'acabar tenint només aquelles firmes que ja trobes a qualsevol ciutat del món.