IEI, les sigles de Lleida
L'IEI fa tasca cultural
de capital i de territori, actua de forma transitiva vers el món que el circumda, dóna i rep, rep i dóna
És un pecat cultural no conèixer l'antic hospital de Santa Maria de Lleida, un dels millors exponents del gòtic civil català (segles XV-XVI), creat per amalgamar els set hospitals privats de la Lleida medieval. Igual pecat és no conèixer bé la capital del Segre.
Edifici de gòtic fascinant al bell mig del centre històric i comercial, davant per davant de la Catedral Nova, en ser la Seu Vella, situada dalt del castell de la ciutat, ocupada a inicis del segle XVIII fins ben entrat el segle XX pels militars que des d'aleshores imposaren a Catalunya –“Por derecho de conquista militar”– les lleis de Castella. Unes centenàries pedres que podrien explicar molt i molt de tot el viscut per la capital de la Terra Ferma i les Terres de Ponent.
Lleida recull les aigües que vénen del nord pirinenc, i alhora és punt clau de connexió entre Catalunya i la depressió de l'Ebre, fet que explica la tràgica presència i dolor sofert en totes les guerres. La Universitat, primera de Catalunya, és hereva de la institució fundada per Jaume II amb el nom d'Estudi General gràcies a una butlla pontifícia atorgada el 1297. Una ciutat que aplegava la majoria dels estudiants de la corona catalano-aragonesa i de molts altres atrets pel seu vigor i profunditat cultural. També avui la Universitat de Lleida pot presumir d'aconseguir l'excel·lència.
Durant la Guerra Civil, l'antic hospital de Santa Maria fou Museu del Poble, gestionat per la Comissaria de Cultura de la Generalitat a Lleida. Va ser dipòsit de tots els materials procedents de les confiscacions. L'any 1941, el franquista Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional se'n feu càrrec i començà la idea de crear un futur Centro de Estudios Leridanos, bressol de la fundació el 25 de març de 1942 de l'Instituto de Estudios Ilerdenses. L'any 1986 es reorientà l'entitat a partir de valors plenament democràtics, sota els auspicis de persones vinculades a la vida cultural de la ciutat i del país, sense la mediació fosca del franquisme, i ara sí seria de debò la idea de fomentar i desenvolupar els valors culturals de les terres lleidatanes en tots els seus aspectes. D'aleshores ençà tots els qui han format part de la institució, l'IEI, fossin al lloc que fossin, dels directors als treballadors o col·laboradors, han aconseguit deixar una empremta cultural impagable, obligació de la qual ara sóc ferm continuador.
L'IEI fa tasca cultural de capital i de territori, actua de forma transitiva vers el món que el circumda, dóna i rep, rep i dóna. Cal ressaltar que, malgrat les més diverses conjuntures, l'amor a la cultura i la terra han fet compatible des del pensament més ambiciós fins a l'àmbit de cultura popular més local. Passa d'analitzar els temps paleontològics o arqueològics, ciència, literatura, lligalls i textos, teatre, cinema, titelles, etc. a sumar el coneixement més ampli i popular. La idea és una: la cultura sempre suma. En un món global, amb gent d'adscripcions culturals, ideològiques i religioses tan diferents com els que Lleida i les Terres de Ponent viuen dia a dia, l'esforç ha de ser cercar complicitats a tot arreu. De la Diputació als ajuntaments i centres culturals, sent cap de colla quan calgui o mosso si s'escau. Sent una de les entitats que juntament amb les altres institucions lleidatanes s'han de projectar de forma nacional i internacional. Enriquint i potenciant la nostra cultura. Local i cosmopolita.
