Un simple error

L'Ania i la Irina van néixer el desembre de 1998, el dia 17 de desembre, a la maternitat de Txeliabinsk, Rússia, a prop de la frontera amb el Kazakhstan. Sembla que entre els dos naixements només van passar quinze minuts. I en aquell moment algú va cometre un error. Qui no s'equivoca, alguna vegada, a la feina? Qui no arxiva una factura a la carpeta equivocada? Qui no marca malament un número de telèfon? Qui no es fa un embolic a l'hora de tornar el canvi? A la maternitat de Txeliabinsk, aquell mes de desembre del 98, algú va confondre les polseres identificatives dels dos bebès acabats de néixer. L'Ania era la Irina i la Irina era l'Ania. I al cap d'uns dies, les nenes van marxar a casa seva amb uns pares que no eren els seus pares. Com a les pel·lícules... però de veritat. Han viscut dotze anys a una distància de mitja hora en cotxe. Ben a prop, per tant, dels seus pares biològics, sense sospitar mai que l'equivocació de la persona que va posar les polseretes s'havia produït. Dient “pare” i “mare” a unes persones que no ho eren però que exercien com a tals i potser han coincidit amb els seus pares en un centre comercial, sense que el seu cor s'esvalotés per indicar-los que eren sang de la seva sang.

Ara, el matrimoni que ha conviscut amb Irina s'ha separat i el pare, Iuri, es negava a pagar la pensió que li corresponia basant-se en les seves sospites que la seva dona li havia estat infidel. La dona ha demanat les proves de paternitat per demostrar que Iuri és el pare d'Irina. Però les proves han dit que no, que no ho és, i que ella, Iulia, tampoc n'és la mare! L'embolic s'ha desentortolligat sorprenentment de pressa: l'hospital ha reconegut l'error i ha localitzat Ania, la filla biològica de Iuri i Iulia. Les dues famílies, tot i la comprensible commoció, s'han esforçat per establir una relació pròxima, però han sorgit dificultats: els Iskanderovs són musulmans, i els Beliaevas, cristians.

Els pares reconeixen que aquesta història els ha destrossat emocionalment: no volen allunyar-se de la que ha estat la seva filla des de fa dotze anys, però volen recuperar el temps perdut amb la seva filla natural. Les nenes ho veuen tot més fàcil: s'han fet amigues i proposen viure tots junts en una gran casa. Els adults, en canvi, asseguren que preferirien no haver conegut mai la veritat. De vegades la veritat fa mal.