La transparència que falta

La transparència és allò que tothom predica i que ningú practica. Ja em sap greu, però aquesta és la realitat. Només cal comptar la quantitat de vegades que és invocada en els programes electorals per adonar-se que gairebé
tot està per fer: transparència en la gestió, transparència en la rendició de comptes, transparència en la presa de decisions, transparència i més transparència. Que se'n parla gaire, en cap programa electoral, de fer arribar l'aigua corrent a les cases? Doncs, això.

Si fos molt cara, si exigís la posada en marxa d'un aparell de gran complexitat tècnica i administrativa, es podria arribar a entendre que en aquests anys de tribulació i penúria econòmica s'hagués deixat per a més endavant. Però, en l'era d'internet,
hi ha res més barat que la transparència? Ja sé que les coses s'han de fer bé i que la llei d'accés a la informació pública és una assignatura pendent. D'acord, encara no hi ha cap llei que hi obligui i
que digui com i de quina manera s'han de fer públics els documents, però n'hi ha cap que ho prohibeixi?

La transparència, doncs, no és una qüestió de lleis ni de diners, només de voluntat i de respecte als drets dels ciutadans. I em fa l'efecte que d'això no n'hi ha gaire, per no dir gens. Per exemple, ara que vénen les eleccions, hi haurà cap partit que es comprometi a fer públic el detall dels ingressos i despeses de la campanya electoral?