El procés de Burgos del 1970
Aquesta setmana ha mort Juan María Bandrés, un dels advocats que va actuar com a defensor en el procés de Burgos del 1970, un consell de guerra en què es demanava la pena de mort per a sis militants d'ETA i centenars d'anys de presó per a la resta dels processats. Aquell episodi va desfermar una gran campanya a Catalunya a favor dels drets nacionals del poble basc. L'acte més significatiu de la campanya catalana va ser la tancada a Montserrat, els dies 12, 13 i 14 de desembre, de l'assemblea d'intel·lectuals, professionals i artistes, un grup de prop de tres-centes persones, entre les quals, noms tan significatius com els de Joan Miró, Antoni Tàpies, Joan Guinovart, Raimon, Joan Manuel Serrat, Núria Espert, Romà Gubern... Curiosament, aquesta setmana, la locutora de TV3 que, amb brevetat, va donar la notícia de la mort de Bandrés, va repetir diverses vegades “Brandés”, potser perquè ho llegia d'un text mal escrit, potser perquè no sabia de qui parlava.
Aquests dies en què s' ha anunciat la bona notícia de la renúncia a la lluita armada per part d'ETA i en què es posen les bases per a un altres procés, que serà llarg, de dissolució definitiva de l'organització, lliurament de les armes i resolució del conflicte per la via pacífica i democràtica, potser convé recordar que aquell any 1970 a Catalunya no s'associava ETA amb terrorisme. Més aviat al contrari. El tercer punt del manifest de Montserrat reclamava a l'Estat espanyol: “Que sigui derogat el decret llei de bandidatge i terrorisme i abolides les jurisdiccions especials.” Un full volant del PSUC repartit aleshores deia: “Salvemos a Uriarte, Izco, Dorronsoro, Lorena, Onaindia, militantes de ETA. Franco quiere asesinarles.” Un altre full volant, aquest de CCOO, començava dient: “Poble de Barcelona, hem de tenir present l'assassinat que el govern prepara per a setze companys bascs”.
En els inicis d'ETA (si bé, des de sempre, la informació sobre ETA cal posar-la en quarantena, vingui d'on vingui) hi ha la mort a trets per part de la Guàrdia Civil, a Tolosa (Guipúscoa), el 7 de juny del 1968, de Xabi Etxebarrieta, militant d'ETA. Posteriorment, Etxebarrieta va ser acusat de la mort del guàrdia civil de trànsit Pardines Ascai, mort en circumstàncies no descobertes encara per la policia. Com a reacció a la repressió, el divendres 2 d'agost del 1968, a les tres de la tarda, va caure Melitón Manzanas, tristament cèlebre com a torturador. D'aleshores ençà, centenars de morts i centenars de presos. I milers de tergiversacions. Tant de bo en el futur triomfi la democràcia.
