Ull de peix
Neoterroristes
els sentits?
On és l'esquerra espanyola? M'ha passat per alt o ha silenciat olímpicament les declaracions aberrants de Peces-Barba? Què els passa? És que és “uno de los nuestros”? I la Rosa Díez? On és el seu discurs igualitari, aquell de “todos los espanyoles...”? No l'ha horroritzada, la idea de bombardejar Barcelona, com l'hauria horroritzada el bombardeig de Madrid? On són els “igualitaristes” catalans? Aquells que diuen que se senten tan catalans com espanyols? (per cert: no en tingueu cap dubte: quan algú diu aquesta frase està dient que és espanyol, però que no vol quedar malament amb els congèneres de la patria chica). Com és que no han saltat i han dit que si bombardegen Barcelona bombardegen espanyols? On són els que ens miren amb sospita i que diuen que gastem “el dinero de todos los españoles”, per la nostra esgarrifosa mania de voler tenir policia pròpia? Saben que dissabte, en el partit Real Sociedad-Madrid, a Anoeta, l'ertzaina va haver de custodiar durant tot el partit, i sobretot a l'entrada i la sortida, els de l'Ultrasur, que volien fer mal tant sí com no? Com és que no s'ha dit res d'aquesta agressivitat que no tenia ni l'excusa que era “contra Catalunya”, és a dir, bona per a Espanya?
On són els “portugalistes” de trinca, que s'han passat la vida fotent-se de Portugal? La fòbia anticatalana obnubila els sentits? Que es pensen que ens mamem el dit i que ignorem què ensenyen sobre Espanya a les escoles de l'Amèrica Llatina, i especialment mexicanes? I què en pensa la resta d'Europa?
Sobre això darrer tinc a les mans una de les novel·les del genial i enigmàtic Trevanian, novel·la negra de primera qualitat, que diu, a propòsit de la decadència política i econòmica d'Anglaterra: “Oh, sí, els anglesos han estat uns líders mundials en molts aspectes. Però ja no ho són. Ara s'acullen a la Unió Europea i esdevenen els malalts d'Europa. D'aquí a quinze anys només Espanya i Portugal gaudiran d'un nivell de vida més baix” (La sanció del Loo, vol, II, p. 198).
I un recordatori: Kenneth Rogoff, exdirigent de l'FMI, diu que si Catalunya fos independent seria uns dels països més rics del món. Ah, i no ho diu pas “en broma”, com el senyor Peces- Barba, que fa gala d'un humor negre i cavernós.