Temps de fira

Al maig a Vilafranca, a l'octubre al Vendrell, ara al novembre a Vilanova i al desembre tornem a Vilafranca, calendari firal força complet. Ara augmentat al Garraf per algunes mostres a Cubelles, Ribes i Canyelles.

A Vilanova és temps de fira, el segon diumenge després de Tots Sants la cita expositiva es trasllada a la capital del Garraf. Exerceix aquests tres dies (de l'11 al 13) com el centre del comerç, de la transacció, de l'exposició d'allò que podem oferir als altres fruit del nostre esforç i treball col·lectiu.

Fira que ve d'antic, amb successives desaparicions i renaixements ha passat per gairebé tots els sectors de treball. Si van començar, en el temps més contemporani, com un exponent de la nostra potencialitat avícola, van tenir moments importants com a fira de bestiar i després de la mostra del potent món industrial de la ciutat i, naturalment, del sector de l'assegurança i de l'omnipotent món immobiliari que ara ja, de mal borràs, intenta salvar els mobles. Sorprèn la poca presentació històrica del sector marítim.

La fira porta records, posar-se el primer abric (i feia calor tanmateix), les atraccions rònegues però amb encant, les fulles dels plàtans caigudes a dojo, també alguna pluja inoportuna, la recollida de fullets, prospectes, globus de propaganda i mil collonades més. Porta a recórrer de nou currículums d'interessos diversos que hom pot tenir i trobar al llarg del temps, invents transformadors exposats com a primícia, noves tècniques impensades, l'automòbil d'ocasió, l'inevitable però agraït embotit de la Catalunya profunda i ara ja fins i tot els productes adotzenats dels comerços que abans només regalava l'home de les mantes com la torna d'haver comprat un lot complet.

En temps de crisi cal posar en solfa totes les potencialitats i no se'ns escapa que la fira pot ser un bon moment per mostrar les moltes possibilitats que té el nostre territori i els seus sectors productius. Seria desitjable que la fira servís, més enllà de la part més popular i de divertiment, com un possible revulsiu que mobilitzi les possibilitats i facultats econòmiques.

Si és així la fira continuarà essent útil i fins i tot necessària. És, doncs, el moment de treure'n col·lectivament profit. Temps de fira, temps de noves oportunitats.