Menjar insectes
El món occidental ha consumit insectes des de temps immemorials
La humanitat ha arribat als 7.000 milions de persones, dels quals mil milions són obesos i mil milions passen fam. Les causes de la fam són degudes, en gran part, a injustícies socials i econòmiques que cal combatre, però és evident que també s'han de millorar i ampliar les fonts d'aliments. La FAO (Organització de les Nacions Unides per a l'alimentació i l'agricultura), l'any 2004, ja indicava que els insectes comestibles, incloses erugues i larves, són fonts de proteïnes, que caldria tenir en compte com a un recurs més per incrementar-ne la disponibilitat en zones d'Àfrica. Com deia Paul Ventomme, expert de la FAO, els insectes comestibles dels boscos contenen proteïnes i, a diferència dels de terres agrícoles, no estan contaminats per plaguicides. A més, la seva recol·lecció seria una font d'ingressos.
I no caiguem en la visió occidental de considerar que els insectes són aliments de pobles subdesenvolupats o d'altres cultures. El món occidental n'ha consumit des de temps immemorials. A la Bíblia, al capítol 11 del Levític, Jahveh indica a Moisès que entre les bestioles alades que menjaran, hi ha llagostes i grills. I al capítol 2 de l'Evangeli segons sant Mateu se'ns explica que Joan Baptista s'alimentava de llagostes i mel boscana. Aquesta era una dieta prou correcta, perquè els insectes tenen una bona proporció de proteïnes i un moderat contingut en greixos, però són pobres en hidrats de carboni, que es troben a la mel. També aporten vitamines i minerals. L'antropòleg Marvin Harris, en el seu llibre Bueno para comer, dedica un capítol als insectes i explica el consum que se'n feia al món grec (Aristòtil havia escrit sobre el seu valor com a aliment) i al romà (segons explica Plini), i que aquest tendeix a minvar durant l'edat mitjana. Però Xina i altres pobles, asiàtics i africans, els han seguit consumint, i no només perquè passessin gana. Recorda Harris que la carn d'insecte és gairebé tan nutritiva com les carns roges o les d'aus. Fins i tot les parts dures del insectes, formades per quitina, poden actuar com a fibra. Amb el nom de chitosano circulen preparats per ajudar a aprimar, a base de quitina de crustacis (crancs, gambes), que és com la dels insectes. Ara la FAO està desenvolupant una política de promoció dels insectes com a aliment, per contribuir a combatre la fam a tot arreu, i recorda que es poden criar a costos baixos. A l'abril del 2010, dos investigadors, Sileshi i Kenis, publicaven a la prestigiosa revista Science que la imposició de la cultura occidental ha marginat els insectes i les seves erugues, i que caldria estudiar noves formes de producció sostenible, que no comportessin el risc d'extinció.
És evident que no ens agraden els insectes com a contaminants d'aliments o transmissors de malalties, però un cop ben tractats o cuinats, no hi ha perill. Fa uns mesos una important companyia americana va haver de retirar unes fórmules infantils en pols perquè contenien fragments d'insectes, la qual cosa és inadmissible i reflecteix falta d'higiene en el procés inicial, però no es van registrar casos d'intoxicació, perquè el producte havia estat tractat correctament. No semblen tenir mal gust. Els que els han tastat diuen que alguns escarabats i aranyes torrades són cruixents i tenen una consistència interna com un soufflé, i que la xinxa aquàtica gegant té un tast de formatge gorgonzola. Altres insectes recorden la textura i el tast de l'enciam. Això és el que deuen buscar els que han comprat insectes en alguns períodes a la plaça de la Boqueria de Barcelona. De totes maneres, abans de comercialitzar-los, s'han de tenir en compte les normes legals d'uns productes que la Unió Europea considera nous, per la qual cosa se n'ha d'avaluar la seguretat abans de comercialitzar-los. I no només poden ser consumits ocasionalment com un extra, sinó com un aliment més a integrar a la dieta i que a certes zones del món pot ajudar a pal·liar el problema de la fam. Si ens semblen estranys i repugnants, agafem un llamàntol, un musclo o un cargol i mirem-los amb atenció, a veure l'efecte que fa. A Oaxaca (Mèxic) mengen chapulines tostados, que són llagostes que amenacen les seves collites. Al món hi ha uns 300 milions de vaques, de formigues, entre 1 i 10 bilions, i des de fa molt més temps que nosaltres. Per quan l'esferificació d'insectes? O, com diu l'entomòleg Gene DeFoliart, quan una mosca al plat pot ser una gentilesa del xef? Bromes a part, la qüestió ha de ser considerada perquè no podem oblidar cap possible recurs contra la fam.
