Una confederació patriòtica
He passat uns dies a Euskadi i he tornat a connectar amb alguns vells amics dels anys de la lluita antinuclear contra la central de Lemoiz; companys d'aquella ecopacifista Comissió de Defensa per una Costa Basca No Nuclear liderada per personalitats com José Allende, catedràtic d'economia a la Universitat de Bilbao. Els he trobat optimistes en veure com, finalment, els moviments alternatius, socials i independentistes s'han retrobat a Bildu (Reunir), la gran sorpresa de les darreres eleccions municipals. M'han agradat els cartells electorals de la coalició que encara es poden veure a les parets de Bermeo. És un cabdell de fils de colors diferents, units per un mateix ideal: la llibertat, que senten propera, d'Euskal Herria.
La nostra alternativa a Catalunya, però, hauria de ser una aliança confederal entre totes les organitzacions partidàries de la secessió. Seria l'única fórmula viable per posar fi al trist panorama de divisions, recels i lluites caïnites. Si no sabem regenerar aquest espai polític com ens ho demanen àmplies capes socials, CiU governarà (si ho pot fer) amb monopoli radical durant una dècada i la independència s'allunyarà. Bildu o Amaiur, la nova coalició abertzale, podrien ser aliades d'aquesta confederació catalana pensant en una estratègia europea. El procés unitari independentista l'haurien de configurar ERC, SI (amb tots els partits que l'aglutinen), Reagrupament, Democràcia Catalana (si abandona l'alineament amb CiU) i les CUP. I ICV? Per vincular-se a aquest procés els ecosocialistes han de canviar els seus estatuts i esdevenir sobiranistes. L'independentisme ecologista, però, hi estaria sòlidament representat amb Els Verds-Alternativa Verda i les CUP.
Aquest full de ruta confederal (més eficient que una simple coalició) requerirà valentia, ètica i dignitat. No hi valdran llistes negres, ni menyspreus, ni dogmatismes caducs, que tant mal ens han fet, i que han marginat tanta gent valuosa. CiU compleix amb eficàcia el paper de vertebrar l'independentisme conservador i liberal, amb una errònia posició pronuclear. El Bildu català, al meu parer, ha d'articular transversalment l'independentisme d'esquerres, socialdemòcrata, llibertari i ecologista. Les eleccions del 20-N no donen temps per treballar aquesta unitat amb eficàcia i responsabilitat. L'alternativa a CiU no pot ser altra que una proposta innovadora en l'acció i que opti per un desenvolupament econòmic que no sigui la reproducció del que ja ha fracassat, sinó que s'alimenti d'un nou projecte: la independència energètica, el control públic dels recursos naturals i de les energies renovables, la creació d'una banca nacional ètica, i una innovació tecnològica al servei de la veritable qualitat de vida. Tenim gent jove i preparada per definir aquest ideal i treballar per ell; l'únic espai possible que no impulsarà CiU, coalició aferrada al creixement i condicionada pels seus lligams econòmics espanyolistes.
El primer pas del procés unitari és que totes les organitzacions independentistes dialoguin i arribin a definir una estratègia comuna i un pacte de continguts pensant en el país. Pel lideratge, qüestió no menys transcendental, ja es produiran els debats a les bases i es faran primàries. Les eleccions al Parlament del 2014 i les europees han de ser la fita per vertebrar aquesta confederació patriòtica. La motivació per la unitat independentista no pot dependre d'eleccions al Parlament espanyol i del resultat d'una candidatura o d'una coalició signada a corre-cuita. El regateig i el peix al cove està esgotat i aprofitar la Carrera de San Jerónimo per divulgar el sobiranisme és d'una ingenuïtat quasi angelical. Són segles de diplomàcia colonial i hàbils formes d'exercir-la dels espanyols en les quals sempre queden atrapats els passerells independentistes amb aspiracions d'anar a sopar al Ritz i sortir a TVE.
