Esclaus del passat

Costa d'entendre que una gran notícia i una encertada decisió, com és el reconeixement per part de la Unesco de l'estat de Palestina com a membre de ple dret, comporti una reacció tan reaccionària, valgui la redundància, com la de països com ara els EUA o Alemanya. Esclaus del seu passat, i negant de manera vergonyant una votació democràtica, han decidit retirar les aportacions econòmiques que feien a l'ens internacional. Aquesta decisió, que en el cas dels EUA recull una llei dels anys 40 i que en el d'Alemanya respon a una mala consciència portada de manera sorprenentment immadura, decep profundament. En el cas nord-americà, em demano com pot ser que un premi Nobel de la pau, com és Obama, sigui tan antidemòcrata per negar el reconeixement a un poble agredit constantment per un estat que no respecta els mandats de l'ONU com és l'israelià? És paradoxal veure com Israel pot incomplir dia sí dia també les convencions de l'ONU pel que fa a territoris ocupats, murs de la vergonya, fronteres reconegudes o assentaments il·legals, i que una decisió democràtica a la Unesco no mereixi el seu respecte. L'altre cas és el d'Alemanya, a qui la mala consciència l'ha situat al costat de la intolerància. Una altra paradoxa. Sembla que hi ha patiments de primera i de segona.

Palestina ha estat reconeguda per l'ens que defensa el patrimoni i la cultura a l'ONU, i això vol dir un nou triomf de la raó, en el camí del reconeixement de la dignitat d'un poble massacrat des de dins i des de fora. Si aquesta sacsejada institucional, a més d'accelerar altres reconeixements de l'estat palestí, serveix per replantejar el funcionament paternalista de l'ONU, el triomf serà doble.