Després del 20-N
Falten quinze dies per al 20-N. Tots els pronòstics continuen donant el PP com a guanyador absolut. És la sensació que veurem a les enquestes que es publicaran aquest cap de setmana. Una campanya amb poques novetats en un moment en què més que mai hi ha un clam perquè el nou govern agafi el bou per les banyes i solucioni la gravetat de la situació econòmica i laboral.
Estem davant d'una campanya clàssica amb noves tècniques de xarxa social que fa difícil preveure participacions, etc. Els missatges deixen entreveure algunes propostes que permeten deduir les intencions que tenen els líders per al futur de la legislatura.
Mariano Rajoy treballa des de fa dies com si fos el president del govern. Fins ara ha amagat tant com ha pogut les seves intencions finals. No hi ha concreció de com rebaixarà l'atur, el final de ETA, etc. En els darrers dies es deixa entreveure que davant la critica situació econòmica allargarà la mà als altres partits polítics. Tot apunta que voldrà agafar com a model l'any 1996. L'any que va governar, sense majoria, el Partit Popular de José María Aznar. Llavors aconseguí alguns acords notables amb els socialistes i el pacte del Majestic amb els nacionalistes de CiU. Amb les seves ombres, aquell temps va suposar una injecció per a Catalunya.
Pérez Rubalcaba, està treballant i s'està proposant més per aconseguir la secretaria general del PSOE després del 20-N que no pas per guanyar una presidència del govern que veu impossible. En els seus missatges hi ha la intenció de renovar el socialisme espanyol de cap a peus i en canvi en poques ocasions parla de com conduiria el nou govern.
Duran i Lleida està en el terreny de l'equidistància. Ni PSOE ni PP. És un comportament que el podria portar a càrrecs com ara la presidència del Congrés dels Diputats. Un vestit a mida per a Duran i Lleida. Temps enrere la presidència del Congrés va ser mig oferta a Miquel Roca. CDC l'hi va impedir perquè significava un lligam difícil d'assumir en cas de conflicte entre el catalanisme i els partits majoritaris de l'Estat. Alguna cosa semblant passaria en aquests moments amb Duran i Lleida. Per molt que fos elevat al tercer càrrec de l'Estat.
ERC i el grup d'Iniciativa lluiten per la participació. Com més vots, més possibilitats d'escons al Parlament. Una campanya que acaba de començar i que es fa interminable...