Actuar per homologar

Començo l'article amb una certesa que ja vaig ressaltar en el meu discurs a la darrera Nit de l'Empresari de Cecot i que em preocupa molt: a Espanya no es prenen decisions estructurals de cap mena. Ni les que hem anat proposant des de Cecot ni tampoc unes altres. El país segueix tenint pendent modernitzar-se, homologar-se internacionalment i, en definitiva, fer-se adult. En conseqüència, la prioritat és desencallar aquesta paràlisi, i passar a l'acció.

Acabem de tenir notícia que l'atur està en un màxim històric, a punt d'arribar a cinc milions de persones a tot l'Estat. L'error està, ha estat sempre, en dos aspectes molt mal enfocats a la nostra societat. El primer, defensar el lloc de treball per sobre del fet que hi hagi ocupació per a tothom. Si tots els esforços que s'han esmerçat a defensar llocs de treball totalment obsolets s'haguessin dedicat a reorientar professionalment les persones que els ocupaven, i a donar suport a la creació de llocs de treball en sectors emergents i en molts d'altres, ara no tindríem tants problemes. El segon error és com es va dissenyar un mal anomenat “sistema de protecció”. Per una banda, les indemnitzacions, que imposen unes rigideses absurdes a les empreses i tenen greus conseqüències en l'ocupació. Per l'altra, la prestació de desocupació, que no incentiva buscar feina. Si les compensacions estiguessin fonamentalment enfocades a la recol·locació de la persona i les prestacions per atur totalment orientades a donar suport al reciclatge i/o la reorientació professional, la societat estaria fent passos per homologar-se amb els millors països del nostre entorn. Ho resumiria amb una proposta que des de Cecot hem mantingut sempre: cal evolucionar des de l'Estatut dels Treballadors cap al Codi del Treball.

Òbviament això no és suficient. Un segon gran problema que tenim en aquests moments és el del finançament empresarial. La clau: ajudar el sistema financer i la seva recuperació sense fer-ho d'esquenes a l'economia productiva. Coneixíem aquesta setmana que les xifres de morositat bancària estan arribant a nivells molt preocupants. I pujant. Disculpin la cruesa però sens dubte és el mateix sector, condicionat per una nefasta gestió dels reguladors públics, el que està provocant part de la morositat, en tancar l'aixeta del crèdit. Cal enfocar els ajuts a la recuperació del sector financer al fet que es mantingui el crèdit a les empreses i a particulars. Hi ha alternatives aplicades en altres països.

En darrer terme queda un tercer problema per resoldre si volem sortir de la situació actual. La posada en marxa de nous negocis, la cessió d'empreses petites a reemprenedors o la gestió corrent i continuada de tot tipus de companyies estan esquitxades de constants traves legals i burocràtiques, d'excés de regulació i d'ajornaments injustificats de tràmits. Tot plegat fa que Espanya sigui considerada en aquests moments un país mediocre on fer negocis. Cal accelerar, des dels poders legislatiu i executiu, la modernització de la funció pública, transformant-la en profunditat cap a unes administracions que tractin els administrats com a persones adultes i responsables. I reformar, per homologar-los, els marcs jurídics caducs que arrossega el país. S'ha portat al país a un extrem on ara el discurs del sentit comú sona agosarat. La recuperació i el progrés futur es basaran a recuperar la lògica econòmica. Adaptem les bones pràctiques d'altres països de la UE. Fem proves pilot i aprenguem del prova-error. Però, per sobre de tot, fem coses! El moment convida a actuar.