Sant Narcís, Tots Sants i la crisi

Sant Narcís en dissabte, el diumenge, el pont del dilluns i Tots Sants el dimarts, amuntegats, han fet la sensació que les festes eren més curtes que els altres anys. El programa també estava accentuat en bona part aquests dies. Per molts, la festa ha tingut origen i final envoltant el primer cap de setmana i el pont de Tots Sants. Aquest últim dia Girona va ser talment inundada per la massa. A les barraques, el xerrar i el riure han substituït en bona part el menjar i el beure. L'orgullós castell de focs protagonitza avui a les vuit del vespre, a Fontajau, l'últim acte multitudinari. Les tres bombes que rematen l'espectacle pirotècnic semblen dir: “Bam! Bam! Bam! Ara sí. S'han acabat les Fires!”

Anys enrere, la dictadura franquista rematava totes les festes, importants o no, amb una missa pels “caídos por Dios y por España”. Era sols pels caiguts d'un costat, els revoltats encapçalats per Franco, que van guanyar la guerra amb l'ajuda de nazis alemanys i feixistes italians. Els lleials que van morir lluitant, defensant la República espanyola, situats al purgatori o llocs pitjors, “que s'arreglin com puguin!”, els deien. Hom rememora la coneguda frase: “Ai dels vençuts!”

És ben cert que la crisi ha estat l'autora del descens d'assistents als actes de pagament, de la poca afluència de compradors als comerços gironins i d'una baixada de consum a l'hostaleria. S'ha gastat, però amb seny, tal com s'havia d'haver fet a la majoria d'Europa els últims trenta anys. Les classes mitjana i treballadora ara tindrien tots –o quasi tots– un recer que els garantiria una vellesa tranquil·la, sense cap mena d'ensurt. Tothom ha estat o fet el ric, enganyats per una situació econòmica falsa que crèiem que no havia d'acabar. “Les cabres pels seus pecats, porten els genolls pelats”, diu la dita. Ara gairebé tots portem pelats els genolls i les butxaques. Al recinte de les barraques de la Devesa, de crisi se n'ha parlat ben poc. Sols algunes al·lusions als aturats, la delinqüència i el preu dels tallats, han donat testimoni que el jovent, d'alguna manera, no pateix massa per l'actual situació. Els que encara depenen de la paternitat, menys que els que circulen per les vies lliures de l'emancipació. La fragilitat de les pensions, la vulnerabilitat dels fons que doten les assistències socials i la realitat, fins fa ben poc amagada, de la precarietat de solvència de l'Estat espanyol, auguren un hivern terrible. Zapatero amagà insensatament la veritat als líders europeus, i ara l'alemanya Merkel ens ho farà menjar. És fàcil pensar que hi ha possibilitats de sortir-ne sols amb petites ferides. En absolut: ens toca patir uns anys que trobarem llargs i feixucs. Qui assessorà Zapatero? És per matar-lo! Bé. Matar-lo no: fregit amb oli verge d'oliva quedaria prou be. Tal com diuen els cuiners amb estrelles: “cruixent!”