Fuetades

Últim cap de setmana de Fires a Girona. La crisi és tan greu i tan gran que se m'escapa i només l'entenc en les coses petites. Els preus de Fires s'han moderat. Les castanyes, que sempre comprem al senyor Paco, el de la màquina de tren Kin Fum Fa de la plaça de la Independència, costen el mateix que l'any passat i són tan o més bones. Les atraccions també em sembla que no s'han apujat, però no us ho puc assegurar perquè fa anys que no hi pujo: pagar per passar por? No gràcies! Fa calor i hi ha tanta gent com en els anys de bonança econòmica. Però jo he vist que les coses han canviat en els aparcaments buits. Tota la vida (tota la meva vida, vull dir) aparcar per Fires a prop del centre, pagant o de franc, era una missió senzillament impossible. I enguany ja no tant: molts dies podies aparcar tranquil·lament en qualsevol dels pàrquings de pagament, perquè la gent deixava el cotxe lluny, on podia, i s'acostava a les Fires caminant.

El dia de Tots Sants vaig anar a la Fira de Mostres, a un acte de Girona per la Independència (GxI) i el Centre Català de Negocis (CCN), a mirar què deien. La sala era plena, i els empresaris van donar dades econòmiques que expliquen perfectament fins a quin punt ens convé marxar d'Espanya. Jo he fet els meus càlculs, arrodonits. En el temps que tardo a menjar-me una paperina petita de castanyes, se'ns en van 3.138.000 euros. És bestial, oi? En el temps que dura una atracció que es diu El Látigo i que fa això, fuetades que van fatal per a les cervicals, marxen cap a Espanya i no tornen 942.000 euros. Això sí que fa mal! I en el temps que tardeu, estimats lectors, a llegir aquesta columna han volat cap a Madrid 628.000 euros. Jo el primer que faria amb aquests diners és augmentar les pensions de les vídues. Això estaria bé. Sí, això estarà molt bé.