Ja sabem d'on venim

Sí. Ja ho podem saber. Els pobladors d'aquestes comarques que suposin que els seus avantpassats varen ser igualment residents de pobles situats a la diòcesi de Girona, amb una mica de paciència poden descobrir les seves arrels i l'arbre genealògic, aproximadament del segle XVI ençà.

N'hi ha prou a conèixer els noms d'un avantpassat –l'avi d'un seu avi, per exemple– que hagi nascut abans de l'any 1890. I és que, des de fa trenta anys, una empresa alemanya s'ha dedicat, per ordre de la secta religiosa dels mormons, a copiar i després posar a la xarxa totes les fes de baptisme, casaments i defuncions que s'han registrat als llibres parroquials, i així també les que figuren als registres civils i als ajuntaments, si bé aquests darrers tot just comencen pel 1850. Acudint al web wwwfamilysearch.org amb el nom de l'avantpassat, es pot resseguir un arbre genealògic fins al començament del cinc-cents aproximadament, si hom està disposat a passar-hi estones. No hi ha gaires diòcesis que hagin permès aquesta pràctica –estesa per tot el món–, i a la de Girona hi manquen alguns registres, que segurament es van destruir durant la guerra, però la majoria de pobles –fins i tot alguns que ja no existeixen– hi són.

Els mormons tenen més de quaranta mil rotlles amb milions d'imatges obtingudes tant a l'Estat espanyol com a la resta del món dipositades a l'estat nord-americà d'Utah, en un refugi antiatòmic. Aquest projecte pretén poder fer misses de difunts personalitzades pels avantpassats i celebrar el bateig d'un familiar viu que en representi un de difunt. Senyalen que és un mandat de l'Apocalipsi i esperen poder guanyar prosèlits amb això. Tenen centres de recerca a tot el món i alguns serveis són de pagament. En relació amb el que a nosaltres ens pot interessar, es comprova que la gent de la plana empordanesa, per exemple, es casava gairebé sempre amb persones de les poblacions veïnes, però poques vegades amb estadants de l'altre costat de les Gavarres, que esdevenien una autèntiques separació natural. Les comarques es comunicaven poquíssim en qüestions d'aparellament. També s'hi constata que gairebé no hi ha casaments amb persones vingudes d'altres regions de la península o forasteres. En canvi, és freqüent amb gent de l'actual Catalunya del Nord, que llavors formava part del nostre país. Les partides tot primer es troben escrites en llatí des del 1500, però l'any 1580 ja són en català, i no és sinó després de la guerra del Francès (1812) que passen a ser redactades en llengua castellana. Curiosament, es constaten parentius ignorats amb persones actuals que avui formen branques ben separades, però que havien estat parents, temps enllà. En definitiva: és un estudi sobre els nostres morts, tan recordats a la processó de Verges, i que, tal com diu Espriu “riuen d'estar sempre junts”. Ara ja podem saber d'on venim. Només falta saber on anem!