Enric Marco

Suposo que tots recordareu que, fa pocs anys, l'aleshores responsable de la meritòria Amical de Mauthausen, senyor Enric Marco, va saltar als diaris perquè la seva condició d'expres de Flassenburg, camp de concentració nazi, va resultar falsa. L'Amical es va apressar a destituir-lo (cosa que trobo ben feta, ja que el feixisme espanyol va córrer a ridiculitzar el record d'aquells horrors i va créixer la paranoia del negacionisme). El senyor Marco, que va demanar perdó públicament, fou però linxat, escarnit i humiliat per gairebé tots els mitjans de comunicació.

És cert que va ser un impostor (ell mateix ho confessa), si bé el seu mòbil no era altre que donar a conèixer el camp de Flassenburg, el gran oblidat al costat d'Auschwitz, Treblinka, Bergen-Belsen, Dachau, Buchewald, Mauthausen o Ravensbruck. Havia investigat aquell espantós camp i volia difondre-ho. Ho va fer per un camí equivocat però no en tenia cap altre mòbil. Sobretot volia divulgar que els únics ciutadans d'Europa que no van ser ajudats pel seu govern quan l'alliberament foren els ciutadans espanyols, car el seu govern negava que hi hagués hagut cap espanyol en cap camp de concentració.

Ara bé, la “impostura” de Marco no pot fer-nos oblidar que, estant a Alemanya, va ser detingut per la Gestapo, que va ser empresonat a la caserna de Blumenstrasse, i després a la presó de Kiel, en una cel·la minúscula, que va ser torturat, humiliat, i que va estar 270 dies en aïllament total, en cel·la de càstig i a les fosques. Que va ser rapat i desinfectat, que la seva màrfega feia 50 centímetres i que les racions de menjar eren tan irrisòries com les dels camps. Que va passar tots els horrors que passava qualsevol confinat.

Linxar-lo mediàticament és oblidar totes aquestes coses. Avui és un ancià, amb l'ànima destrossada de tants dolors suportats i crec que li devem una reparació.

Ho crec perquè no tenim amb nosaltres la valenta Montserrat Roig i la seva denúncia impecable del nazisme. I perquè crec que l'horror nazi era també a les presons i als guetos, a les comissaries i a tots els racons que la despietada bota nazi va ocupar, de vegades, ai, a recer de governs protectors.