El canvi

Tots els experts que vaig llegint coincideixen que no sortirem d'aquesta crisi sense haver experimentat un profund canvi de paisatge. La cosa va per llarg, diuen, potser 30 anys, però canviarem la manera de consumir, de treballar, de relacionar-nos; fins i tot és possible que puguem canviar algunes banderes. Més que una crisi, ja es veu que això és un part, i hem de pensar que tota aquesta destrucció és creativa, encara que resulti dolorosa.

En les èpoques de crisi és quan s'inventa més, perquè res no fa rumiar tant com la mancança. Per això fa unes setmanes deia que l'atur era una solució perquè ja no podrem tornar enrere i com més ens aferrem a les estructures del passat més grossos es faran els problemes. Entre final del segle XIX i primers del segle XX la societat burgesa va deixar pas a la societat de masses, i cap burgès, ni cap polític, ni tan sols Ortega i Gasset, que era un torero, no va poder evitar-ho. Pensem en el cotxe, que va ser el gran tòtem dels països avançats: el cotxe va substituir el cavall enmig de canvis dolorosos i dues guerres mundials, però avui ja representa poca cosa al costat de l'ordinador portàtil.

Quan la humanitat canvia de pell, els polítics poca cosa poden fer, a banda de posar-hi imaginació i donar exemple. A tot Occident hi ha una lluita entre els polítics i els diners, perquè quan li pots penjar el mort a algú sempre és més fàcil conduir la massa. Si la vella transició espanyola es va fer amb soroll de sabres, la nova transició es farà amb amenaces de fallida financera, per això hi han posat Rajoy, que és com un placebo, i les eleccions tenen aquest aire d'autonòmiques.

A Espanya l'únic polític que realment podria manar és Aznar, igual que en temps de Suárez en part manava Franco. L'exèrcit no compta com abans, però Aznar y sus muchachos defensen el que volen i no juguen a tres bandes. Per sort, de moment no es poden pagar la seva idea d'Espanya, o aparèixer a primera fila. Seria una llàstima que els catalans acabessin sacrificats altra vegada, com el 1978, enmig del foc creuat entre la dreta i l'esquerra.