Quan els sants se'n van

La notícia fa certa angúnia: diuen que el Museu dels Sants d'Olot té problemes econòmics i potser haurà de tancar.

Tota la vida, des de fa segles, hem estat rodejats de sants. Les imatges rebien el culte en els temples i ocupaven les fornícules dels carrers. Les criatures es batejaven amb el nom d'un sant: el del dia del naixement o el de més devoció de la família. A l'escola i a casa es llegien llibres de vides de sants. Les estampes dels sants eren un element clàssic dels jocs infantils i dels costums socials. Els gremis i els professionals tenien un sant per patró, s'erigien confraries en honor seu i les seves icones eren passejades en processó. Els noms dels sants omplien els calendaris i el pas del temps era marcat pel santoral. Els sants donaven noms als pobles, a les festes majors i a les fires, i freqüentaven els adagis i els refranys populars. Les il·lustracions dels llibres, fos quin fos el seu contingut, s'anomenaven “els sants”.

Va ser en aquest context que dos grans pintors, Josep Berga i Joaquim Vayreda, van crear a Olot L'Art Cristià, taller d'imatgeria religiosa que va fer de les seves escultures, meitat naïf i meitat kitsch, un referent mundial. Les fàbriques de sants d'Olot van fer l'agost durant la postguerra i, quan aquí va minvar la demanda, van exportar massivament la producció a l'Amèrica Llatina. Després, amb els sants definitivament de baixa, els obradors van haver de tancar, i L'Art Cristià es va museïtzar. Però sembla que els sants ja no són atractius ni com a peces de museu. Ara és moda posar noms laics als nadons i substituir el dia del sant pel de l'aniversari. La gent, com diu el savi Modest Prats en el seu últim llibre, “ignora quin dia s'escau la commemoració d'un sant”.

Però sempre ens quedaran els sants que dormen en els murals romànics, els que vetllen l'eternitat en les portalades de les catedrals gòtiques i els que s'enfilen per les columnes dels retaules barrocs. I, si un dia es decidissin a marxar, sempre els podríem acomiadar amb el ritme exultant de l'espiritual negre: “When the saints come marchin'in”. I així, almenys, sempre ens quedarien el record i la cançó.