Obsessió

No cal perdre's de vista per saber per on aniran els trets després de les eleccions generals. És fàcil saber-ho perquè fins i tot les autoritats europees estan donant arguments: el gran culpable de la crisi financera espanyola, el gran responsable que el dèficit públic no baixi ni a canonades és l'Estat de les autonomies. És a dir, no que un excés de diner en circulació a baix tipus d'interès fes de l'endeutament sense garanties el nucli del negoci bancari; no que algú estirés més el braç que la màniga amb la construcció d'habitatges convertits en un objecte d'especulació; no: la culpa és de l'Estat de les autonomies, responsables només del 25% del deute global de l'Estat espanyol.

Però ni que baixés Déu a explicar aquests i altres arguments que a mi se m'escapen, els que hi han posat la proa contra l'Estat de les autonomies no es deixarien convèncer. Les volen convertir, amb molta generositat, en una mena de diputacions. Però les competències importants, com ara la salut i l'educació, han de tornar a la subjecció del centralisme jacobí. ¿Quin idioma s'utilitzaria a les escoles de Catalunya si l'educació no ens hagués estat transferida?

El fet és que hi ha alguns, que per a més inri s'autoanomenen liberals, que estan obsessionats amb la presumpta ruptura d'Espanya i veuen amb alarma qualsevol que pensi diferent d'ells.

La Comissió Europea ha tret Catalunya del sac de les autonomies malbaratadores. Creuen que això dissuadirà els que ens la tenen votada? Ni parlar-ne. Com fan sempre, ignoraran tot allò que vagi en contra dels seus designis.