LA GALERIA
Estalviar-se un pont
Quan es feia el tram d'autopista des de Figueres sud fins a la Jonquera, a l'empresa on treballava vam saber, per un amic dirigent d'Obres Públiques a la sucursal de Vilafant, que l'accés nord figuerenc de l'autopista només tindria una direcció. És a dir, que, si s'entrava a l'autopista per aquest accés, només es podria tirar amunt, cap als Pirineus. L'hotel on treballava un servidor era al nord de la ciutat de Figueres, de manera que, si algú hagués volgut anar a Girona i Barcelona (o sud enllà) per l'autopista, hauria d'haver travessat tota la ciutat i anar a l'entrada quasi a tocar Borrassà –la qual cosa encara va així.
Vam detectar el problema o inconvenient deu fer uns trenta-cinc anys, i el senyor Josep Mercader, director de l'hotel Empordà, va fer redactar un breu escrit demanant al Ministeri que l'accés de Figueres nord de l'autopista tingués la doble direcció (com tots els accessos d'autopista, per cert), ja que tota la zona nord de la ciutat, i també els pobles del rodal, quedava mal comunicada amb l'autopista veïna. En aquest sentit, el Ministeri es volia estalviar un pont que permetés el doble sentit, per dir-ho clarament i de pressa. Aquest escrit el vaig portar, per si el volien signar, als amos de restaurants, hotels i establiments turístics al nord de la ciutat i tot al llarg de la carretera general.
Ara, anys després, veig que en un ple de l'Ajuntament de Figueres de la setmana passada es demana per unanimitat –unanimitat dels sis grups municipals, oh, sí…!– que es completi l'accés nord de l'autopista per permetre les dues direccions entre Girona i la Jonquera, aprofitant que es fa el tercer carril de l'autopista i s'estrena aviat l'espaterrant, mimètica presó.
He de dir que aquella recollida de signatures va resultar molt migrada: poca gent signà la petició. El que volien és que l'autopista acabés d'arribar a la Jonquera per enllaçar amb França, i hi hagué una general miopia futura en relació al doble sentit de direcció en l'accés. Tampoc no crec que el Ministeri hagués fet cas de la carta veïnal, i ja veurem si ara, trenta-cinc anys després, els de Foment de Madrid encarregaran a Acesa les obres necessàries per completar l'accés. És de suposar, en principi, que un ple municipal ha de tenir més força que quatre firmes de veïns que pretenen canviar el projecte i la caparrada d'un Ministeri que és a més de set-cents quilòmetres de l'escenari. Vejam.