Voldríem ser arreu

Tot sovint vaig rebent correus electrònics sobre el problema de la distribució de les edicions d'El Punt Avui. Una primera pregunta que m'agradaria fer és: tanta diferència hi ha entre les dues edicions que un lector de Figueres, posem per cas, necessiti l'edició nacional i no en tingui prou amb la de les comarques gironines? Fa menys d'un mes que vaig anar a passar uns dies al Berguedà, concretament a Saldes, davant del Pedraforca, i vaig llegir cada dia l'edició nacional d'El Punt Avui. La veritat és que tenia la sensació que llegia el mateix diari que habitualment llegeixo a Girona. Certament que hi ha diferències, però aquestes estan limitades en l'àmbit diguem-ne local o comarcal. Per això m'estranya una mica el que diu en Francesc Costa, de Figueres, que ell voldria l'edició nacional i no pas la de les comarques gironines. Francesc, les notícies generals de l'àmbit català, i fins i tot dels Països Catalans, són les mateixes en ambdues edicions. Què canvia, doncs? En l'edició de comarques gironines es dediquen moltes planes a les notícies d'aquest indret, mentre que a l'edició nacional es fa més esment de les notícies del conjunt de casa nostra. Però no oblidem que les notícies més importants que poden passar a les comarques gironines les trobem també a l'edició nacional, i a la inversa. Amb tota sinceritat, Francesc, els gironins hi hem guanyat, amb el nou diari, ja que tenim tota la informació general que dóna El Punt Avui a nivell de Catalunya. La prova més clara és el nombre de planes, tenim un diari que no baixa mai de 62 planes i molts dies arriba a les 72 i fins a les 80. Resumint, tenim tota la informació de l'edició nacional més la nostra pròpia.

Continuant amb la distribució, en Jordi Rigall, de Vilafant, a l'Alt Empordà, es queixa que quan va a la Marina Alta, d'on és la seva dona, no pot comprar El Punt Avui perquè al País Valencià no es distribueix. Certament, com explica ell mateix, als seus inicis l'Avui es venia a tots els països de parla catalana, també a les Illes i a Andorra. En la seva segona etapa empresarial, la distribució, per raons purament econòmiques, es va deixar de vendre a les terres valencianes i ara, que ha passat al Grup El Punt, es continua amb el mateix criteri. És clar que, ni que fos per raons sentimentals i patriòtiques, ens agradaria ser presents en qualsevol indret on ens pogués comprar un diari català. I tant! Però una cosa són els sentiments i l'altra, la butxaca. En la situació actual s'ha de mirar fins i tot un euro i repartir el diari lluny és ruïnós, a no ser que se'n venguessin molts i molts. Però no és aquesta la realitat. La crisi també afecta la venda de diaris. Què us haig d'explicar... Però sempre queda internet. Em sembla que ja ho havia comentat en una altra ocasió, jo que per raons familiars vaig sovint a Alemanya, me'n porto l'ordinador portàtil i cada dia, com a subscriptor del diari que sóc, el puc llegir des de la primera plana fins a l'última. S'ha acabat, per tant, allò que em passava quan tornava de vacances. Tenia al davant un piló de diaris que anava repassant un a un. Ara, engego internet i el llegeixo cada dia.

Errors
Quan era director del diari El Punt, parlem de quatre dies, recordo que una de les coses que em feien posar més de mal humor era que molts periodistes no es rellegien els seus escrits. Com que sabien que passaven per correcció, deurien pensar que el corrector de torn ja els deixaria el text net i polit. No sé si encara passa, però algunes vegades, i molts lectors se'n queixen, dóna la sensació que no s'ha filat prim, sobretot tenint en compte que ara els ordinadors tenen uns correctors que són gairebé perfectes. Deixeu-me posar alguns exemples que m'han arribat darrerament. En la crònica de Buenos Aires, del dia 30 d'octubre, signada pel corresponsal, es deia que Asunción era la capital de l'Uruguai i insistia que el president Sr. Lugo era uruguaià, quan en realitat és parlava del Paraguai, com molt bé ens ho retreu la Pilar Rovira de Cornellà de Llobregat. Gràcies, Pilar, per veure-ho i dir-nos-ho. En Lluís Nicolau, de Molins de Rei, també molt amablement ens fa una relació d'errors que ha detectat. Em diu que no cal que es publiqui. Perdona, Lluís, però crec que és bo que ens diguem les coses, les expliquem, i així, tots plegats, podem anar millorant. “Us escric per queixar-me, amicalment, que malgrat vull un diari millor, no sempre ho aconsegueixo”, em diu. Gràcies; en nom vostre demano als redactors que es posin les piles, que repassin els textos, perquè encara que mai arribarem a la perfecció almenys ens hi acostarem.

He rebut moltes, moltes cartes, i us ho agraeixo. Les tenim en compte totes. Gràcies a l'Antoni Garriga, de Terrassa, que fa un elogi a la independència que hem d'aconseguir, i també a en Jaume Rodó de la Muela, de Barcelona, que diu que li sembla molt bé que es publiquin els anuncis de prostitució, ja que almenys així es podria posar fi a la prostitució del carrer. Aquesta és la meravella de la pluralitat d'opinions. Mentre uns demanen que traiem aquests anuncis, altres creuen que potser poden ser útils. No hi ha veritats absolutes, és una de les coses que podem anar aprenent si escoltem els altres.