L'endemà mateix

Vaig anar a votar perquè sempre que hi ha eleccions, del tipus que sigui, ho faig. I des dels primers temps de la democràcia. Una altra cosa és que ho faci amb il·lusió i esperança, que no és el cas, perquè els polítics han tingut bona cura, en tots aquests anys, de trencar-me el plat bonic i fer-me perdre el coratge, l'ànim de votant convençut de la força de la papereta que diposita dins l'urna. Significa això que no s'ha d'anar al col·legi electoral quan toca? Evidentment que no, perquè encara que sapiguem, perquè ho estem veient i patint cada dia, quin peu calça aquesta gent, el fet de votar és, per sobre de tot, un acte de llibertat i civisme, amb independència d'allò que es voti. La campanya d'aquests comicis per elegir els eurodiputats que ens representaran a Estrasburg i Brussel·les semblava, per les invectives que s'intercanviaven els candidats de les moltíssimes formacions i coalicions que ens demanaven la nostra confiança, un campanya casolana, un estira i arronsa entre cacics. Els guanyadors, el centre dreta europeu i alguna altra dreta tirant a descentrada, dominaran el panorama parlamentari de l'hemicicle babèlic d'una unió encara per consolidar. Els que ens sentim de tot cor europeistes no ho veiem gens clar, de moment. Per exemple, què hi fan, al centre operatiu de la UE, els qui la voldrien anorreada? Per exemple, com collarà la dreta capitalista els capitalistes de dretes culpables de la crisi econòmica que ens abassega? Per exemple, quina força tindran els ecologistes, els que de veritat saben què és el canvi climàtic i com es poden minimitzar els seus efectes, si són quatre gats? Els europeus en general han confiat, amb tots els peròs que comporta la notable xifra d'abstenció comptabilitzada, en un eufòric centre dreta. Eufòric ja abans de donar-se a conèixer els resultats, perquè sabia que la seva victòria eren faves comptades. A Catalunya, el territori de la Unió Europea més abstencionista, han guanyat, ves per on, els socialistes, el PSC, una esquerra domèstica i domesticada. Què ens pensàvem?